Follow by Email

dissabte, 11 d’agost de 2012

El terrat


I en l'hivern:



Ahir vespre vàrem sopar al terrat. Pujar taula, pujar cadires, begudes, menjar.... però va valer la pena.
Es varen afegir al sopar els veinats alemanys del primer pis, a qui quasai no coneixíem, i tot va anar molt bé. Varen pujar amb una palangana de llom ibèric i una altra de formatge de cabra i unes cerveses. Digueren que, com que havien vist preparatius i ells no coneixien ningú, mem si s'hi podien afegir. Clar que sí!

Abans -ja fa anys- hi pujàvem a estendre la roba.

I el meu germà Miquel i jo, quan vivíem aquí amb els meus pares, hi pujàvem qualque horabaixa i ens asséiem damunt la torreta de l'ascensor: allò era veure tot Palma! No hi he pujat fa segles perquè té una escala de ferro mala de pujar.

Jo també hi pujava qualque tarda de primavera a estudiar, quan feia el batxiller.

Ara, la veritat, és que tots els veinats l'aprofitam poc.

Amb na Totó, la meva amiga i veinada del tercer, organitzam qualque sopar quan és lluna plena.
O dies com ahir, esperant veure la pluja d'estels. I ni un: La Seu va estar il·luminada fins tardíssim.

Vàrem menjar, beure, xerrar, riure....
No teníem gens ni mica de calor i fou una vetllada que repetirem qualsevol dia d'aquests.


Publica un comentari a l'entrada