Follow by Email

dilluns, 6 d’agost de 2012

La meva angoixa.


De la Wikipedia:

"L'angoixa és un estat afectiu de caràcter penós que es caracteritza per aparèixer com a reacció davant d'un perill desconegut o d'impressió. Sol estar acompanyat per intens malestar psicològic i per petites alteracions al organisme, com elevació del ritme cardíac, tremolors, suor excessiva, sensació d'opressió al pit o de falta d'aire. Amb el sentit i utilització vulgar, es fa equivalent a ansietat extrema o por"

Fa 10 anys que tenc episodis d'angoixa. Abans havia tengut, en dues ocasions, dos atacs de pànic que em varen durar molt poc temps.
Quan tenc angoixa, normañment, no tenc símptomes físics. Un intens malestar, això sí. i, moltes vegades, plorera.
Si, explicant la meva experiència, puc ajudar algú em donaré per satisfeta.
A vegades tenc angoixa davant situacions desconegudes i moltes vegades davant situacions ja viscudes (i tornades a viure semblant) que han estat desagradables o me duen mals o bons records.
Sol sortir a caminar, quan em pega l'angoixa, però no sempre puc.
El metge, fa temps, em va dir que la meva era ja angoixa crònica.
Crec (i no som l'única que crec això) que tot va associat a una depressió profunda que vaig tenir des del 2002 al 2006.
De la depressió en vaig sortir, amb l'immensa i positiva ajuda d'un molt bon psiquiatre: Carbonell. El me va recomanar el meu nebot Mateu i va esser una molt bona recomanació.
Però m'ha quedat l'angoixa i una falta de concentració.
Sé que pic fastidiar els que m'envolten, quan me pega l'angoixa. però, clar, no és la meva voluntat fer-ho.
L'he d'assumir com formant part de la meva manera d'esser, no sé ni puc fer altra cosa.
I unes GRÀCIES ben fortes als que sempre m'heu ajudat.
I un PERDÓ, també ben gros als que pugui haver fastidiat.


Publica un comentari a l'entrada