Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

diumenge, 22 de juliol del 2018

els meus escrits i publicacions





Aquest dibuix, que estim tant, el va fer n'Aina Aloy -gran amiga- el curs 73/74, hivern que jo escrivia "Taules de marbre", el meu primer llibre publicat i Premi de Narració Ciutat de Manacor 1974. Me n'havia duit a Barcelona la màquina d'escriure de mon pare, que ara té el meu fill Miquel.





Compartíem una habitació enorme, n'Aina Aloy, na Maria Dolors Juncosa, na Neus Juncosa i jo.
Fou un hivern en què, mentre gaudíem molt de Barcelona, crec que nosaltres mateixes ens vàrem crear la nostra enyorança de Mallorca. Aquest fet, vist des d'ara, pens que me va ajudar molt a escriure "Taules de marbre".

Però els meus escrits no comencen aquí.

Molt abans, tenia 14 anys, vaig escriure el que jo deia la meva primera novel.la. Només record que començava amb la descripció d' un home que corria per entre les vies d'un tren, cara suada, i una dona que plorava darrera una finestra, els vidres banyats per la pluja.
Sempre vaig seguir escrivint coses d'aquestes i d'aventures i de colles de nins o de joves. Vaig arribar a acumular un bon caramull de quaderns -de tapes dures blau marí- i que ara ni sé on són ni me preocupa saber-ho. 

Al mateix temps vaig començar, també, a escriure poemes. Mai publicats, només al meu blog. Però devers els 19 ò 20 anys vaig tenir la gosadia de presentar-los als Premis Octubre de València. I, davant el meu estupor i alegria, vaig quedar tercera, per darrera els grans poetes valencians Joan Navarro (guanyador) i Salvador Jàfer (finalista) Després de la seva hi anava la meva obra, la tercera.

Col.laborava a la revist Lluc i molt a la renovada revista Cort, on era l'encarregada de la secció literària i on, amb el pseudònim de "Trípode", hi vaig escriure molt.

Crec que, abans del Ciutat de Manacor o el mateix any vaig guanyar, i al mateix nivell amb en Miquel Mas Ferrà, el Premi de Narració Joan Ballester a Campos. Na Maria-Antònia Oliver, que era del jurat va dir -protestant i a favor del meu escrit- que havia guanyat la moda per damunt de la qualitat.
La meva narració llarga es diu "Nosaltres esperàvem Mister  Marshall" i l'editor Sebastià Roig en va fer l'edició conjunta.


El 1992 es va publicar a la col.lecció "Vell Marí" d'Edicions Cort la meva novel.la per infants "La bruixa Lonieta" de la que se'n feren dues edicions i si no se'n feren més és perquè Cort va quebrar i va desaparéixer.
Vaig anar a moltes escoles, a cursos on havien llegit la meva Bruixa. I vaig gaudir molt responguent a les preguntes que em feien els nins i contant-lis moltes i diverses coses fantasioses.
Sobre aquest llibre i a aquest mateix blog hi vaig escriure aquesta entrada:




Després ja ve la meva novel.la llarga, on amb el títol de "Memòria de vida" explic, molt literàriament, la història d'una mena de "saga" familiar mallorquina.
En Gracià Sánchez i n'Eva Cerdà la varen llegir en paper i em proposaren de publicar-la a El Gall Editor.
Quina alegria i satisfacció personal i literària que vaig tenir!
La meva novel.la llarga, la "meva" novel.la publicada!










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada