Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

divendres, 27 de març del 2020

T'esperaré debades, Toni



Ja te puc esperar debades, Toni.... Quina putada.
Darrerament, quan t'ingressaven a l'Hospital d'Inca, el dia que sabia que tornaves el meu cor s'eixamplava, encara amb petites esperances impossibles.
Ara sé que no tornaràs mai més.
La matinada d'ahir partires per sempre.
I ho feres tal com havies viscut: discretament.
Ara ets un record per tots els que t'estimàrem i t'estimam encara. 
I mentre et recordem, seràs ben viu per nosaltres.
Ara, com déiem i créiem tu i jo, ets energia, ets terra... 
I formes part d'aquesta terra pollencina que arribares a estimar tant.
Ahir dematí, quan ja havies partit per sempre, escoltava les cançons que t'agradaven i això me conhortava. 
Vaig escoltar moltes vegades "Mediterráneo" i les llàgrimes sortien suaument quan sentia i repetia el tros que més t'agradava:

"Ay, si un día para mi mal
Viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca

Con un levante otoñal
Y dejad que el temporal
Desguace sus alas blancas.
Y a mí enterradme sin duelo
Entre la playa y el cielo...
En la ladera de un monte,
Más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.
Mi cuerpo será camino,
Le daré verde a los pinos
Y amarillo a la genista.
Cerca del mar. 
Porque yo
Nací en el Mediterráneo."

La mar, el mar....que estimaves tant i que vares viure intensament tota la teva vida.

I saps? Et vull dir que estic contenta que et comprassis l'Amika, el teu veler, encara que fou la teva darrera locura grossa i que -per què no dir-ho- tingué unes molt males acaballes.
Ai, Toni, la casa és buida sense tu i les meves matinades estimades són més solitàries que mai.
No tingueres fills, però deies sempre que els meu fills eren els teus, també. I ells ho saben i ho senten. 
I t'estimen. 
I les menudes també. 
I et recorden ( "tio Toni sempre seràs amb nosaltres", va  dir i escriure ahir na Klara i sa mare m'ho va enviar en un video molt emotiu) i et recordaran sempre: viuràs dins ells com viuràs per a sempre dins jo mateixa.
I en Miquel, des del confinament, me donava consells i carinyo.
I amb na Coloma vaig estar parlant molt de temps per telèfon.
Quin temps més fotut que has triat per morir, Toni: tots confinats i sense poder-se moure ningú.
No veuré mai més el teu innat moviment de braços i dits intentant imitar Lalá, el teu avi estimat, quan anava a ballar de pagès a la Victòria.
I el Mal Pas el duies ben endins.Tant, que na Tonina pel teu 70 aniversari et volia regalar dur-t'hi així com fos. 
Ja no podrà, però t'hi durem amb el pensament. 
I els teus amics "malpassers", sobretot en Joan, sé cert que aniran a beure "sa colgadora" en record teu. Perquè saben, com tu:

"Qué le voy a hacer
Si yo,
nací en el Mediterráneo"


7 comentaris:

  1. Notícia trista i entristidira, bona amiga Joana! T'acompany en el sentiment per la pèrdua d'en Toni. Que descansi en pau per a sempre!

    ResponElimina
  2. Molt maques aquestes línies Joana. T'acompany amb el sentiment. Com sempre ets molt transparent amb els teus sentiments i els saps transmetre d'igual manera, com a bona escriptora.

    ResponElimina
  3. Aquest text és un regal gros. Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Pep.
    Una abraçada,
    Joana

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, Benjamí. Estic contenta que t'hagi agradat i ho consideris un regal. M'emociona.

    ResponElimina