Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dilluns, 23 de novembre del 2020

Persones del "Sis Pins"

 No sé exactament quan però, abans de l'estiu, ens traslladàvem al Sis Pins. Segurament carregats de coses: en Miquel Vives, "Marratxo", tenia un taxi i, ben prest, mon pare li va proposar esser el taxista de l'hotel, tant per noltros com pels clients. Amb el seu taxi partíem tota la família i totes les coses personals. No devia bastar un viatge, clar.

Als anys 50 del segle passat no teníem cotxe.

Tot el temps que érem al Sis Pins mon pare anava i venia (feia feina a La Caixa) amb la guzzi, en Miquel germà anava i venia de l'Institut de Pollença en bicicleta, a mi em canviaven a ca les Monges del Moll i mumare començava a fer confitures pels clients, una immensitat de botelles de tomàtiga en conserva i una altra de pebres torrats.

A Ca'n Roqueta (botiga familiar fantàstica on venien de tot i que estava allà on ara hi ha "El Casinet" i també la casa de veïnat) eren els proveïdors del Sis Pins. 

L'hotel -abans casa familiar d'estiueig- tenia un mollet que encara existeix. I davall el mollet mon pare hi tenia un viver de llagostes i un de peix gros. Quan feia mala mar els pescadors no podien sortir i, d'aquesta manera, el Sis Pins estava proveit de peix pràcticament tot l'estiu perquè s'anava menjant i, per tant, renovant.

Encara sent el renou que feien per tupar la quantitat enorme de pops que agafaven en Miquel i els seus amics anant vorera vorera amb la beta. El pop no era pels clients: era per nosaltres i per les famílies dels amics que havien anat en la beta. Vaig menjar pop cuinat de cent maneres diferents i sempre m'ha agradat: el dec dur impregnat dedins des d'aquells anys. I crancs peluts a rompre que anaven a l'arròs de peix, clar.

Jo anava a agafar pegellides -enormes, abundants- que mumare i na Joanaina torraven amb molta llimona per damunt: una delícia pel paladar i un gust d'infancia que no pot tornar. També, amb en Miquel, anàvem per la Gola a veure si teníem sort i podíem agafar cloïsses: dos foradets minúsculs a l'arena, hi ficàvem els dits curosament i en trèiem una, i una altra i una altra.....fins que ens cansàvem.

A mi les mordales dels crancs peluts me feien por i n'agafava de sabaters i -quin desastre- els xupava vius. Ara seria incapaç de fer-ho.I no perquè fossin vius: no puc suportar el peix cruu i no ben cuit. També al mollet amb una canyeta i pasteta pescava sempre un parell de peixos: donzelles, esparralls, qualque tord...que anaven -amb els crancs peluts den Miquel- a l'arròs.

Record amb molta estimació totes i cada una de les persones que feien feina a l'hotel. Tots junts érem com una gran família.

En Jordi (que després va tenir el "Bec Fi") era el botones i ell i en Miquel jugaven els moments que no hi havia feina i jo també hi jugava: en Jordi tenia, tot just 14 anys o menys.

N'Andreu Cànaves "de la Punta" era el conserje: molt elegant amb el seu uniforme, i el somriure sempre a la boca.

En Guillem Matheu, "Tortet" era el maitre. La seva vídua, na Magdalena, passa per ca nostra sovint per anar a comprar i, si ens veim, feim la xerradeta.

En Joan "Pageset" -no record gens el seu llinatge- era cambrer i qui més jugava amb jo. Quan munpare va vendre l'hotel va muntar a Sant Vicenç l'"Hostal Oriola" que crec ara duen els seus fills.

Na Margarita, la cuinera. Una dona baixa, nerviosa i que cuinava de meravella Tenia un fill que nomia José, un poc més gran que jo, i que fa un grapat d'anys vaig retrobar-lo i ens vàrem reconéixer al bar de la platja de Formentor.

Un altre dia parlaré de les camareres, les meves estimades camareres.



3 comentaris:

  1. Pareix que parles de la fauna de Portocolom, que ja practicament no existeix.

    ResponElimina
  2. Tant de bo existís! Simplement explic el que jo mateixa vaig viure.

    ResponElimina
  3. També has de pensar que no és una "crònica". Som escriptora, no peridodista (que tant de bo ho fos, també)

    ResponElimina