Capvespre a Sóller

Ahir anàrem a dinar a "Ses Porxeres" (costellestes a la pedra, boníssimes) i després enfilàrem cap a Sóller.
Amb el túnel, molt ràpid.
I, en arribar a Sóller, l'esclat de tarongers i llimoneres carregades a rompre.
Anàrem a la cooperativa a comprar oli verjo. Un pa amb oli amb oli verjo de Sóller és un menjar deliciós.
Agafàrem els camins de "S'Horta" per sortir a la carretera i anar cap al Port. Més tarongers, més llimoneres, més verdor.
Voltàrem pel Port i ens asseguerem a un bar devora la mar a prendre un cafè. La mar suau, tranquila. El sol esplendorós d'horabaixa.
I vaig recordar, entre l'oli verjo i els tarongers i llimoneres, totes les vegades que, de petita i joveneta, havia anat a Sóller: allà hi vivia la meva padrina materna amb l'oncle Ignasi i la tia Antònia. Vaig sentir a la boca el gust del pa amb oli preparat per la tia Antònia dins la cuina de can Cirer, just devora l'estació del tren, vaig veure els cabells blancs de la meva padrina asseguda a la camilla. I me va agradar recordar totes aquestes coses.
I el sol es començava a pondre, qun vàrem partir.