Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dimecres, 25 de desembre del 2013

L'Abuela

Pasades les 5 del capvespre has deixat d'existir, abuela.
Discreta, com sempre.
Sense donar creu, com al llarg de tota la teva vida.
Maria, eres sa mare de la meva cunyada Antònia, però des de sempre tota la família et vàrem dir l'abuela.
Dona valenta, decidida i treballadora vares estimar sempre amb locura i generositat la teva única filla Antònia, el teu gendre Miquel i les teves nétes Joana i Maria. I després els homes de les nétes i els fills de les nétes. I a jo. I jo a tu.
Morir sempre és trist, però morir el dia de Nadal pareix que encara ho és més.
T'enyorarem molt, abuela, i pensarem i parlarem de tu moltes vegades.
El primer dia que vaig venir a dinar a ca teva -n'Antònia i en Miquel encara festejaven- ens feres unes albergínies farcides fabuloses. Sempre les he recordades. I després n'he menjat tantes vegades.....
I sempre vares esser present a la meva vida. Quan mon pare se va morir vares tenir les teves nétes i les meves filles a ca teva un parell de dies.
Quan n'Andreu i jo ens vàrem casar vares ornar l'església de flors. I també el buffet del sopar. Quan els meus fills feien la primera comunió tu també feies els rams.
M'agradaria despedir-me de tu i no sé com fer-ho.
Procuraré fer-ho discretament.
Sempre et tendrem present.
Descansa en pau.


divendres, 20 de desembre del 2013

Posem llaços a les finestres


Posem llaços i símbols a les finestres i balcons.
No queda més remei si volem continuar defensant les nostres llibertats.
Defensam i recordam així la nostra identitat de poble i de persones.
I la nostra dignitat, darrerament tantes vegades trepitjada i menyspreada.
No volem renunciar ni oblidar la nostra història personal i col.lectiva.
En el meu cas, a més, ho faig com un petit homenatge a mon pare, Francesc Serra de Gayeta i d'Asprer que, gràcies a un aleshores joveníssim Tomeu Lamo, ja el 75, éstà enterrat amb un llaç quatribarrat.


I en record i homenatge al meu avantpassat Francesc d'Asprer i Talrich, nascut a Sant Joan de les Abadesses i mort al setge de Barcelona dia 7 d'agost de 1713. Del qual diu la Vikipèdia:

"Francesc d'Asprer i Talric (? s.XVII - Barcelona 1713) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Destacat austriacista, participà en la presa de Barcelona l'any 1705. Fou nomenat Governador de Tarragona i assolí el grau de General de Batalla.
Després de la retirada per motius de salut del Coronel Cordelles, el General de Batalla Asprer fou posat al front del Regiment de la Ciutat de Barcelona el 29 de juliol de 1713. Però poc més d'una setmana després, el 7 d'agost, el Coronel Asprer caigué abatut i morí. Probablement és enterrat al Fossar de les Moreres."
I a qui Carles d'Àustria concedí el títol de Comte de Fogonella.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Na Klara


Petita meva, petita nostra, t'ha costat molt néixer i també ha costat molt a ta mare.
Però des d'ahir vespre ja ets amb nosaltres.
Els teus padrins polonesos han pogut saber del teu naixement només per telèfon: més envant vendran a veure't.
Ets de Consell perquè allà hi viuen els teus pares i perquè allà t'hi inscriuran.
Blanqueta, rosseta.... ja ets aquí. Ja ets a Mallorca, la terra de ta mare i allà on heu vingut a viure per sempre. Parlaràs polonès i català. I anglès, que és la llengua en què s'entenen ton pare i ta mare.
Molt ploradora. Shit, calla un poquet, reina meva, i dorm com has fet tot el dematí.
T'ha duit un fred gèlid, com a la teva cosina Aina l'any passat.
I el canvi de lluna. Avui no hi ha lluna i la nostra lluna ets tu.
T'he de regalar un arbre per sembrar al corral, però encara estam triant quin ha d'esser.
T'estim ja fa temps i ara que ets amb nosaltres t'estim més, encara. Sempre t'estimaré i sempre tendràs la padrina al teu costat.
Benvinguda al món, Klara, un món que et desig amb totes les meves forces sigui millor que el que hem viscut nosaltres i, sobretot, millor del que vivim ara.
Estic convençuda que tu ajudaràs a fer-ho possible.

diumenge, 24 de novembre del 2013

Réquiem per "La bruixa Lonieta"


Fa uns dies vaig demanar per comprar exemplars de "La bruixa Lonieta" a Edicions Cort.
Idò la meva bruixa ja no existeix: se'n va anar -sense granera- amb el concurs de creditors.
Vaig escriure la bruixa a Valldemossa en una setmana amb un Mac Classic, dins l'habitació d'abaix.
Vaig gaudir molt fent-ho i llegint-la i llegint-la.
On deu esser la meva bruixa?
Estic trista.
I no només per "La bruixa Lonieta"

diumenge, 17 de novembre del 2013

Petita i personal visió d'en Benjamí Villoslada




Mantenim una bona amistat des de fa anys. No ens veim massa, però som bons amics.
El vaig conéixer el 96. Virtualment, clar.
Ell vivia a Calafell i jo a Valldemossa. I ens trobàrem per Internet. Coincidíem a la llista de correu "Internauta" , de tan bona memòria i de la que guard molts bons records i moltes persones. Ricard Vaqué: no te n'escaparàs que un dia expliqui la història dels filtres :-D
És mallorquí i sempre s'hi ha sentit. Potser per això començàrem a escriure'ns i parlàvem de Mallorca i de coses diverses de la vida.
Moltes vegades li escrivia des de la UIB i record que tenia un programa de correu que es deia "Ean", complicadíssim. A ca nostra utilitzava l'Eudora.
En Benjamí ja havia començat amb el seu blog "bitassa". Aquesta paraula sempre m'ha agradat molt i jo li deia que l'havia de patentar. Trobava -i trob- que era una gran troballa. El que no sé ni he sabut mai és si les paraules es poden patentar. En pàrlàrem molt, de la seva "bitassa".
No record exactament quan ens vàrem desvirtualitzar. Potser fou a un sopar a Ca'n Marió (Amb na Núria -la seva dona- i n'Andreu -el meu home-) I n'Arnau acabat de néixer. Potser fou un poc abans que vingueren a ca nostra quan l'aigua ens havia destrossat molts de marges i el camí era ple de pedres.
Un dia férem una fabulosa calçotada. Na Núria va fer la salsa i son pare d'en Benjamí li va fer arribar de Reus caramulls de calçots.
Férem foc enmig del camp i armàrem una "rejilla" per torrar, férem fotos -no en tenc cap- ens ho passàrem bé i els nins -els seus i els meus- disfrutaren.
Quan em vaig separar fou un puntal de recolzament per jo. Anava a Sineu, a ca seva, quan volia. I solíem anar a menjar una paella de bacallà. N'Oriol ja tenia accent sineuer.
Vaig viure el neixement de Menéame. I el seguia a la ràdio i a la televisió.
No parlaré dels seus coneixements i de la seva manera tan clara d'explicar-los. Ni dels seus articles,
Ara quan ve a Mallorca si podem ens veim. Li dec una llampuga al forn, però ja serà el setembre qui ve.
Vaig conéixer n'Anne Sophie i és una persona meravellosa.
Noméss vull afegir una cosa: Benjamí VIlloslada i Gil: Has d'escriure més!

diumenge, 10 de novembre del 2013

Records de la Fira de Pollença


Quan era petita esperava la fira amb una gran il.lusió.
Venien els "caballitos", que se posaven davant ca na Tonina Salas.


Just enfront, davant ca n'Olesa, també a la plaça, se posaven les barques on ens gronxàvem hores i hores.


Hi havia un teatret de teresetes.

I tómboles.


ELs fireros ja havien arribat i venien torró, avellanes, coco... i qualque jugueta.
Les drogueries i les botigues de juguetes treien al carrer coses per vendre.
Anava amb nunare als fireros a comprar torró per després de dinar i solíem menjar llom amb col i bunyols, a vegades comprats a la xurreria acabats de fer i a vegades fets a casa.

A mon pare li agradaven tant els cotxets de xoque que hi duia en Miquel, molt petit, per poder colcar ell, I deia: "és que al nin li agraden molt".


I firàvem coses: una giradora nova, un colador, soperes i greixoneres. I una jugueteta.
Anàvem a la tómbola amb mumare i un any me varen tocar 4 pepes!
I el capvespre féiem voltes i voltes amb les amigues. Si dúiem doblers colcàvem o anàvem a les teresetes. I si no en dúiem miràvem, jugàvem i voltàvem per Plaça,

Molt a principis dels 60 va venir el "balancé" i fou una revolució, L'atracció quasi màgica.

divendres, 8 de novembre del 2013

Paraules per n'Aina


Aina, petita, avui fas un any.
Te diré poques coses, que les padrines a vegades som pesadetes.
T'estim molt, si encara no ho saps ho sabràs sempre.
Te desig que siguis una persona lliure. Una persona lluitadora, inconformista. Una persona justa
Una persona tan viva i entramaliada com ara.


Sa padrina de Palma avui, que fas un any, se n'ha recordat que té un bloc. I que hi havia d'escriure.
Escriure per tu. Escriure pels teus pares. Escriure pels teus oncles i tia. Escriure per la teva cosina Klara, que neixerà ben prest.
I per tots els infants com tu.
Infants que heu nascut a una època molt difícil. Però, Aina, encara que en esser gran t'ho diguin, no ens hem rendit ni ens rendirem mai per pròpia voluntat.

Te'n vas per davall la taula, no saps estar quieta.
La teva mirada em fa viure.
Els teus ulls són presents sempre.
La teva cara riolera em dóna força i vida.

I això i més coses te diria.

Sa padrina de Palma estarà sempre al teu costat.
I t'estim i sempre t'estimaré.
Compta amb jo, Aina!

dilluns, 23 de setembre del 2013

Moments intensos


Vivim uns moments molt intensos i amb molta d'esperança.
Moments de lluita. Moments d'admiració i suport als Docents en vaga.


Bauzá i els seus no deuen esser conscients que cada cosa que diuen, casa cosa que fan arrossega més gent al carrer. Som molts, ja. I serem més, encara.
L'odi cap al Català és la seva obsessió.
I no ens deixarem trepijar.
Sonam suport als Docents en vaga.


I nosaltres i els nostres fills i néts els haurem d'estar agraïts per haver començat aquesta lluita.
La llengua és el suport i el mirall d'un poble. Si la nostra llegua desapareix desapareixerem nosaltres com a poble.
I no ho hem de consentir.

Vivim un moment històric. Els que ja tenim una certa edat ja n'hem viscut d'altres.
Si no ens han pogut tombar,ara Bauzá tampoc podrà.

dissabte, 10 d’agost del 2013

I clar que sí!



I clar que sí.
que tornarem a véncer.
Estam, ja, molt acostumats a esser ofegats en massa ocasions.
I sempre n'hem sortit.
No vaig poder anar a escola en català.
Els meus fills sí que hi pogueren anar.
I vull que les meves nétes també ho puguin fer.
I per això lluitaré
I per això viuré.
I, entre tots, ho aconseguirem.
I clar que sí.
I lluitarem.
I guanyarem.
I no, no ens podran fer callar.

dilluns, 22 de juliol del 2013

I Festival domèstic necessita mecenes




Cultura a casa va presentar al terrat el I Festival domèstic que es durà a terme a Palma del 19 al 29 de setembre, per tal de celebrar el primer any de la seva existència.
I ho va fer, amb un fantàstic concert de jazz, al terrat dijous passat.
Vaig demanar permís al veïnats i digueren tots que sí encantats. Tots hi pujaren.


Ja he tengut d'altres experiències amb actes de Cultura a casa. Sempre han sortit bé i els organitzadors s'han cuidat de tot i ho han deixat, després, tot al seu lloc.

Aquí us podeu informar del que pretenen amb aquest Festival domèstic:


http://culturaacasa.org/i-festival-domestic/


I aquesta és la primera foto que sortí a la premsa presentant aquest festival:


Però, clar, per un aconteixement d'aquest envergadura necessiten ajuda econòmica. I per això, a través de Verkami, cerquen mecenes, amb aportacions des de 5 euros.
Queden 12 dies per poder-hi fer aportacions. I, si els voleu i podeu ajudar ho podeu fer des d'aquí:

http://www.verkami.com/projects/5894-i-festival-domestic-cultura-a-casa

diumenge, 21 de juliol del 2013

Esperar què?


Estic molt, massa, cansada d'esperar un canvi.
De cada dia la situació és més insuportable i aguantable.
A la meva jOventud ja vaig viure el franquisme. I ja hi tornam esser!
I quin canvi espero?
La veritat és que se me fa difícil concretar-ho.
Que s'acabi, ja!
I que deixem de parlar-ne.
I que oblidem el Círculo Balear i els seus seguidors.
I els consellers
I el President.
Tenim dret a un altre tipus de vida.
Ja es fa massa llarg i sembla que estam a un camí sense sortida.

dissabte, 13 de juliol del 2013

Jaume Pomar, l'amic.


(A un sopar a ca nostra amb més amics, a la dreta amb barba, amb qui després seria el meu home)

Era un gran poeta. Això ja s'ha dit als mitjans de comunicació i a diversos escrits.
Però per jo era, sobretot, un amic.
Era previsible que ens deixàs en qualsevol moment. I ja ha arribat la seva desaparició física per sempre.

El vaig conèixer una nit de Cap d'Any del 1974. Féiem una festa a ca nostra (els pares eren a Pollença) amb amics i hi va venir, no sé com, amb en Joan Miralles i na Coloma Cabot. I, des del primer moment, vàrem començar a xerrar. I parlàrem tota la nit. El meu germà i la meva cunyada varen arribar a les tantes i encara parlàvem de poesia davant la xemeneia.
El vaig veure i parlar molt fins que em vaig casar. Vaig començar una altra vida i només ens telefonàvem de tant en tant.

I, quan em vaig divorciar, ho va saber i aquella temporada -per jo mala de passar- en Jaume me feia sortir i anar a llocs. Me va ajudar molt.
Ens trobàvem, el capvespre, al Diplomàtic, i parlàvem i parlàvem.


Abans d'això i des del 74 mateix, solia venir a ca nostra a prendre cafè. Ell i mon pare parlaven de moltes coses. Després solíem anar al bar del Saratoga.
Em féu conéixer el Bruseles que, per jo, va esser una meravellosa experiència.
Havia acabat d'arribar d'estudiar a Barcelona i la veritat és que, després de tres anys, coneixia molt poc la vida de Palma.
Quan vaig publicar "Taules de marbre" en Jaume escrivia a la Última Hora i me va fer la primera entrevista de la meva vida al bar Formentor.
També li he d'agrair que em presentàs n'Andrés Sánchez Pascual, aleshores director de l'Escola Normal, perquè fou així com vaig trobar feina. El gener del 75 hi començava a fer classes de català i ja hi vaig quedar per tota la vida.Devers el 85 vaig passar al Campus de la UIB, al Departament de Filologioa espanyola.

El record d'en Jaume per jo és agradable i molt amistós.

El vaig veure un parell de vegades quan ja estava malalt i sempre el trobava animat i positiu.
Quan la seva enfermetat se va agreujar va deixar ca seva de la Plaça Major i va anar a una residència. Parlàvem sovint pel mòbil. Poc temps perquè ell estava, reralment, molt mala ment físicament. Però sempre va creure que superaria la seva enfermetat. I no ha estat així, com era d'esperar.
Els darrers dies vaig poder parlar amb la seva al.lota, que el va cuidar tot el temps. Me va dir que estava sedat i que havia deixat escrit que no volia que se fes pública la seva mort.

Jaume, sempre te recordaré en les teves paraules i els teus poemes.
Descansa en pau.



dimarts, 9 de juliol del 2013

Primer Festival domèstic "Cultura a casa"




Són joves i tenen molt d'entusiasme.
Treballen per la Cultura i això sempre és important.
Amb molts pocs recursos i amb moltes ganes començaren l'aventura de "Cultura a Casa" el setembre de l'any passat.
Tenc el gust de poder dir que a ca nostra hi feren el segon concert amb BOSQUE ADENTRO.



I, més envant, n'hi repetiren dos més.
El primer de FEE REEGA


I el de JOHANNA GREULICH



I ara, per commemorar el seu primer aniversari, es proposen dur a terme un Festival domèstic del 19 al 29 de setembre.
Per a poder-ho fer han obert el seu projecte a Verkami i, clar, es cerquen mecenes.
Els ajudam un poc?
A

http://www.verkami.com/projects/5894-i-festival-domestic-cultura-a-casa

ho podem fer, amb aportacions des de 5 euros.

dimarts, 4 de juny del 2013

No deixaré de lluitar


I els colors reneixen.
I comença el dia.Esperança,alegria com si tengués tota una vida per davant. I la tenc, encara.
I no deixaré de lluitar dia a dia, hora a hora, minut a minut.
No sentiré el rossinyol perquè m'aixec més tard.
Però regaré els cossiols i escoltaré la glosa d'en Mateu Xuri a l'AraBalears.
I tornaré llegir. I tornaré anar a les manifestacions.
I lluitaré sempre pel català i el nostre país. Per la justícia social i, sobretot, per la llibertat.
I tornaré escriure.
Fet.
En marxa!

dilluns, 13 de maig del 2013

n'Antònia Arbona, la gran amiga




Avui dinarem juntes. Fa 60 anys que som amigues: en teníem 3, només, quan començàrem a esser-ho.

I Sr. Ferrer, Sr.Ferrer.com, ens ha immortalitzat a una de les seves postals.

Anàvem a escola a ca les Monges Velles i els seus padrins i els meus pares érem veïnats. I començàrem a jugar i encara no hem acabat d'esser amigues.
Els seus pares tenien un bar i es pot dir que n'Antònia vivia pràcticamernt a cals padrins. Després tengué la desgràcia que sa mare es morí quan ella tenia 11 o 12 anys i passà, ja, a viure a cals padrins.

De ben petites jugàvem sempre juntes. I solíem sopar juntes, o cals seus padrins o a ca nostra, d'un pa amb oli molt bo.

Mai no ens hem barallat ni discutit.
I hem compartit sempre les nostres vivències.

Les amigues, les voltes per Plaça els diumenges decapvespre, les passejades per l'Horta.
La primera cigarreta, a la comunió de la seva cosina Margalida Plomer.

Els primers "novietes", la primera anada a un bar, la primera copeta, les primeres sortides "nocturnes" i les primeres anades a la discoteca.

Ella es va casar amb en Pep Rotger, gran persona i bon amic.

Hem compartit sempre les nostres alegries i els nostres problemes. I ens hem ajudat sempre que hem pogut.
I ens ajudam encara.

És la "meva" amiga".

divendres, 10 de maig del 2013

Resistirem




Potser haurem de tornar a fer classes de català quasi clandestinament. Però en farem.
Se pensen que ens maten un poc com a poble amb cada disbarat que fan, però ens donen més força. I la mantendrem.
I resistirem el que vengui i el que sigui.
Record moments pitjors que els d'ara. I els vàrem superar. I ho tornarem a fer.
Amb totes les nostres forces.
Tots units.
Endavant i fortça.
No ens faran callar. No podem callar. I, sobretot, no volem callar.

dimecres, 24 d’abril del 2013

Angoixa





A aquest blog hi ha de tot.
Un poc de creació, històries verídiques, bastant de la meva vida, molts de records, el viure dia a dia.....
I també hi és present la meva angoixa, angoixa que ara quasi m'acompanya cada dia.
Fa molts d'anys, per motius que ara no explicaré, que patesc d'angoixa.
Pels qui no n'han tenguda mai és difícil entendre-ho.
Me despert dematí, massa dematí, i la fosca del carrer m'acompanya encara una bona estona.
I, en primavera, el rossinyol.
La respiració feixuga, una sensació estranya.I, sense adonar-me'n m'escolt sospirar de manera quasi continuada.
Ja he pres les pastilles, però sé que encara durarà una bona estona. I que segurament tornarà encara, avui, més vegades.
És una mala companya, l'angoixa.
I molt sovint em té aturada
Darrerament s'ha accentuat i ve acompanyada d'altres problemes físics que, moltes vegades, m'impedeixen fer vida normal.
I per què ho escric? I jo què sé! Supòs que per justificar-me, en part, a mi mateixa pel fet de no escriure res. Supòs que per sentir-me millor, supòs que perquè necessitava fer-ho.

I també per dir que aquest blog, Moments, continua viu.

dissabte, 2 de març del 2013

El primer rossinyol



Els que em llegiu sovint ja sabeu que m'aixec molt prest, de matinada, amb fosca negra.
I avui he sentit el primer rossinyol!
En ple centre de Palma, tenc la sort que hi ha jardins i patis a diverses cases i, cada any, hi vénen rossinyols.
Ha estat -i és, perquè encara continua- escoltar el cant del rossinyol.
La primavera ja arriba i el rossinyol ja és aquí!





dilluns, 25 de febrer del 2013

Cultura a casa: Fee Rega




Dissabte vaig tenir el gust de tornar a Col·laborar amb "Cultura a casa". Aquesta vegada un concert de Fee Rega.
Me va entusiasmar. Quina veu!



I quina amabilitat per part dels organitzadors. I quina eficàcia.
Si voleu deixar ca vostra per fer un acte, no ho dubteu. No heu de fer res: ells ho organitzen tot.

dissabte, 23 de febrer del 2013

No ens hem de rendir



Per la justícia, per la llibertat.
Per nosaltres mateixos,
pels nostres pares
pels nostres fills i néts
no hem de permetre que ens deixin embambats i amb por i desconfiança en nosaltres mateixos.
Entre tots hem de tenir força, com ja n'hem tenguda d'altres vegades, per a poder sortir d'aquesta situació.
I ho hem d'aconseguir,
ho aconseguirem.
Juntem forces i mans
i cridem ben fort
BASTA JA!
En qualsevol moment
en qualsevol situació
davant els fets injustos, dictatorials.
No tenguem por: som molts.

NO PODEM CALLAR

dimarts, 12 de febrer del 2013

Casserolada contra la corrupció




No érem els que tocava, però érem molts.
Molt de renou, orelles eixordades i tornar a casa amb la sensació de les coses ben fetes.
Pelles, tapadores, casseroles, xiulos...: tot servia.
Cridàrem fort contra la corrupció i per la dimissió dels alts càrrecs implicats.
Contenta de retrobar gent a qui no veia en persona feia anys.
A Palma, ahir, a les 20 hores al carrer Palau Reial, davant el Govern Balear.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Tota una vida






Ja fa massa anys que dura.
Hi va haver una època que semblava que respiràvem un poc.
Però tot s'ha enfonsat.
I s'enfonsa un poc més de cada dia.
No sé on pot arribar la resistència humana i pareix que ens fan com una prova terrorífica de resistència.
Strés, angoixes...... suicidis.
I tot es permet. I ens diuen que en sortirem.
I n'hi ha que els creuen.
Quasi cada família viu un panorama desolador.
I atur. I desgana de tot. I gana. I falta de cobri.
I ens diuen que en sortirem.



divendres, 1 de febrer del 2013

Joan i Miquel Llabrés Martí


Per Carme Llabrés,el seu fill Carles López de Padilla Llabrés i la seva família.
Amb tota la meva estimació.




Germans.
De Campanet
feien de fusters a Palma.
Honests i treballadors.
En Joan tenia
canaris, coloms, una monea.
En Miquel, una dona i una filla petita.
El 36
el setembre
els se'n dugueren a Porreres
i els afusellaren.
Per pensar, per les idees que tenien.
Mataren dos germans, però no les idees.
Ni el record.
Deixaren una esposa i una nina,
que visqueren lluny de la seva terra
per oblidar
per haver de fugir
i que sempre han cercat i volgut saber.
Les seves idees passaren als seus descendents.
No aconseguiren res. Trencar una família amb un crim terrible.

diumenge, 27 de gener del 2013

20 anys sense Josep Maria Llompart

Camí florit

Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
maraselva, safrà bord,
floravia, canyeferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murtra, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó,
(i en l'aire color de vauma
l'esgarrifança d'un poll).

Josep Maria Llompart

dijous, 10 de gener del 2013

L'OBRA de tots



Des d'aquí vull donar tot el meu suport i, dins les meves possibilitats,ajudar a difondre el projecte "L'OBRA de tots":



Allò de "Entre tots ho farem tot" de ben segur es tornarà a fer realitat aquesta vegada.



Francesc de B. Moll fou l'impulsor de Obra Cultural Balear, que es funda i es constitueix l'any 1962.
Hi ha gent que afirma que mon pare, Francesc Serra de Gayeta i d'Asprer, n'era un dels membres fundadors. La veritat és que a mi no em consta, encara que sí la seva estreta relació amb OCB des dels principis i tot el temps de la seva vida. Va formar partn de la Junta Directiva quan Climent Garau n'era President, un gran President.

El 63 OCB va organitzar unes classes de català a l'Estidi General Lul·lià i mon pare m'hi va apuntaar. Ens feia les clases el Sr. Garcias, un home molt alt amb mostatxos i del qual mai vaig tornar a saber res. Aquell any érem 3 alumnes: un fill del professor, un fill de Forteza-Rey i jo.

En l'estiu es feien unes classes com a clandestines al local de Torre de l'Amor i el meu germà, que era més gran que jo, hi anava.

Anys després vaig enganxar a tots els llocs possibles, fins i tot al motorino el primer eslogan que va treure OCB:


Més tard també vaig esser de la Junta, amb Climent Garau encara com a President.
Biel Mesquida, des de Barcelona, i jo des de Palma intentàrem esser els primers organitzadors del Congrés de Cultura Catalana, però no en sortírem i després el va organitzar magníficament Antoni Serra. Vaig tenir el gust i l'honor de fer la presentació del Congrés a< la Plaça de Pollença, el meu poble.

La meva relació amb OCB ha estat llarga.
Cursos, viatge a Barcelona amb Miquel Fullana, Pere Bonnin, Guillem Frontera.... Títol de Professora de Català.
I l'assitència cada any als actes de reivindicació que ha anat organitzant OCB.

Per tot el que us he explicat i per molt més, jo ja he col·laborat en el projecte.

Us hi apuntau?


dilluns, 7 de gener del 2013

El meu Nadal


Una més:n'Aina.
Ximenea encesa,dinars amb la família.
Anada a Pollença.
Xampany, vinet i porcella.
Sopa de Nadal.Torrons.
Fills, gendre i néta.
Germans, nebots i menuts.
Mandarines.