Un temps emblanquinàvem la casa, abans de Pasqua.
Untàvem les portes de fusta.
Posàvem les clívies florides a l'entrada.
Tota la casa feia oloreta de net.
Menjàvem escabetxo, formatge, bajocada, ous a la neu.
I, clar, panades, robiols i formatjades. I be rostit, el dia de Pasqua.
Ara tenc les clívies (no tantes ni tan guapes) a la terrassa del pis de Ciutat.
Enguany no he fet escabetxo, però sí m'he surtida de formatges diversos.
No hem emblanquinat, però hem fet una neteja general a la casa.
Dissabte faré panades i diumenge anirem a dinar a Pollença: la meva cunyada farà el dinar i els robiols i formatjades.
Tanmateix, l'oloreta de Pasqua és la mateixa.
I que ho digui per molts d'anys!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Joana
ResponEliminaSóc la Núria, mare de la filla gran de'n Kamal
Si us plau truca'm
934690153
En Kamal -en Jos- ens ha deixat.
ResponEliminaEl seu tarannà era plàcid: desitjo que hagi trobat la placidesa i que descansi en pau.
Amic generós.
Jos, sempre et recordaré.