La mar i jo sempre hem estat molt lligades.
Nascuda al nord de Mallorca a un poble que té un Port (U Moll) i moltes cales.
De petita cada any per Pasqua mon pare obria l'hotel i ens en anàvem a estar allà. Canviava d'escola per uns mesos: les mateixes monges que a Pollença. El meu germà seguia a l'Institut i hi anava cada dia amb el correu. Mon pare anava a la Caixa, primer amb una guzzi i després amb un cotxe de dues places que li déiem "el periquito" perquè era d'un verd encès. Darrera tenia com una porta i hi havia uns seients: allà anàvem el meu germà i jo.
Vivíem a l'hotel, a la part de darrera. Donant al corral, que per jo era immens. I hi havia una enramada que ens protegia del sol de l'horabaixa.
Les rajoles blanques i negres de la terrassa les tenc ben presents.
I m'agradava molt jugar amb els cambrers. Record, especialment, en Guillem "Tortet" i en Joan "Pageset. Tenien molta paciència amb jo.
Nedava als escalons de l'hotel o a la platja de ca'n Paparrí, si m'hi acompanyaven.
I era lliure, l'estiu.
Els dematins, a nedar.
Els capvespres a cercar crancs o pegellides. O a prendre un gelat amb na Margaritín i anar fins el Cap del Moll.
Venia la meva amiga Antònia Arbona a temporades i estava a cals seus oncles.
També venia sovint na Maria "Marratxa", més gran que jo, amiga i veïnada de Pollença,amb la que passava boníssimes estones.
Teníem una beta i el meu germà solia anar a cercar pops i nacres. Ell ja anava a nedar al Cap del Moll.
Aleshores, per jo, viure tan prop de la mar era ben natural. És el record, que ho magnifica.
L'aigua tan neta, tan clara.
U Moll amb poques cases i poca gent.
U Moll, sempre viscut, sempre estimat, sempre present.
Entrades
