He retrobat els olors i sabors de la meva infància

Sempre que puc vaig a voltar per  Pollença i he retrobat els meus carrers, la meva Plaça i la meva gent.
Quan sortíem d'escola i després de berenar, generalment de pa amb oli o pa amb sobrassada,

anàvem a Plaça. I jugàvem tot el que podíem i fins que podíem.
Batiàvem pepes, els cinc codolets, les estampetes que posàvem damunt un portal i intentàvem matar les de les altres per tenir-ne més.
D'altres dies anàvem a ca qualque amiga a jugar. A botiguetes, a cuinetes i poca cosa més.
Ja he anat a veure l'arrossegadorta de darrera cals frares i ara la trob petita, petita.....
A ca nostra sempre dinàvem a la 1 i sopàvem a les 8. Ni al meu germà ni a jo no ens feien res especial: menjàvem sempre el que hi havia, fos el que fos. El menjar que es feia a Pollença a finals dels anys 50. I és una cosa que sempre he agrait a mon pare i ma mare: no som gens triada.
Per aquest temps començàvem a fer trempó

 i era un plat que mai, a  migdia, no podia faltar a la nostra taula: entre el primer i el segon plat tot l'estiu teníem trempó damunt la taula per si en volíem.
Els vespres sopàvem o de sopes o de trempat, a vegades amb ou bullit, a vegades sense i amb tallades de tomàtiga en l'estiu.

o de pa amb oli o de trempó.o de pebres torrats amb un ou bullit i, en l'hivern, també pancuit.
I els dies que n'Antònia Arbona venia a sopar, ens assèiem a unes cadiretes baixes a l'altura de la banquera de la cuina i ens feien un pa amb oli meravellós.
I els dies que jo anava a sopar a cals seus padrins també ens feien un fantàstic i gustós pa amb oli. U padrí tallava el pa amb un trinxet i la padrina preparava els pa amb oli.
Així com l'arrossegadora de darrera cals frares ara la trob petita, les escales del calvari me pareixen llargues, molt llargues.

La cultura de l'oli

Hi ha res més bo que el pa amb oli?
Torrat o sense torrar, amb tomàtiga fregada o no, amb tomàtiga tallada o no. La fregada, clar, de ramallet, la tallada, clar, d'aquestes d'estiu tan vermelles i tan dolces.
Amb olives o sense.
El pa amb oli és un aliment essencial pels mallorquins.
Les oliveres formen part del nostre paisatge natural i a la tardor les olives són presents a qualsevol maercat.
I l''oli és -i ha estat- elemental a la nostra dieta.
Ma mare deia que a una casa era necessari sempre haver-hi oli, arròs, sucre i farina.
L'oli abans es comprava a mesures (una mesura=16 litres) i es solia guardar dins una alfàbia.
M'agrada entrar al rebost i veure les botelles d'oli. I la garrafeta d'oli de Sóller per fer pa amb oli.
A quasi tots els restaurants sempre hi ha, damunt la taula, unes setrilleres. Darrerament sempre l'oli que hi ha és d'oliva i sol esser bastant bo.
I a Caimari, cada any, es fa la fira de l'oli.
I el bon oli és imprescindible per fer, per exemple, un bon trampó o un bon tumbet.
No m'agrada gens utilitzar grasses com la margarina i semblants.
Un bon raig d'oli, una ceba a sofregir, i ja podem començar a cuinar quasi qualsevol plat.