Les meva matinada estimada ha tornat avui més viva que mai, amb el ditxós canvi d'hora. Me costa moltíssim assimilar-ho.
Fa estona, ja, que estic aixecada.
Només m'enrevolta la fosca del corral i la soletat de la casa.
I els meus veïnats deuen dormir encara.
Sé que he de demanar hora per vacunar-me del grip.
I res, ganes d'escriure.....
Avui és diumenge i vull anar a Plaça a comprar nespres i gínjols. Mem si tinc la sort de trobar-ne d'aquells petits, que són els bons. Les nespres no les vull massa madures, que s'esclafaran dins la senalla. Tanmateix se cullen totes el dia de Sant Lluc i, esteses, van madurant.
M'agrada molt estar a ca nostra, sempre m'ha agradat fer-ho a tots els llocs que he viscut.
I ara, si la porta s'obri o, si tenc les vidrieres de l'escanzell amb la clau girada (darrerament quasi sempre) i veig algú darrera el visillo o toquen el timbre i és qualque amic o amiga, el cor se m'eixample: som conversadora per naturalesa.
I massa sovint pens que vivim una situació sanitària i socio-econòmica difícil de sortir-ne. Però estic segura que en sortirem.
Crec que ara no és moment de baralles polítiques ni socials. Ja farem la Revolució pendent després.
Ara és moment d'ajuntar forces, de seguir les indicacions que ens dona Sanitat i el Govern de l'Estat encara que no sigui el "nostre" govern o no estiguem d'acord amb les idees dels que ara comanden
Ara és moment de comprar al petit comerç local allò que necessitem.
I ajudar-nos els uns als altres tot el que poguem.
Ara mateix he sentit per TV que Balears s'afegeix a les Comunitats que demanen l'Estat d'Alarma.
Entrades
