Me podries posar Tom.

 -Si un dia me treus a una novel.la me podries posar Tom.

Ho digueres un horabaixa d'estiu mentre et gronxaves suaument a un dels balancins que tréiem cada dia al terrat després de regar.

Supòs que riguérem tots per aquesta frase que no tenia res a veure amb el que parlàvem.

I fa anys, molts d'anys, i encara no t'he posat Tom.

No faré cap ceremònia per canviar-te el nom. Només en deixaré constància.

Ja ets en Tom!

I la novel.la on és?

Simplement no hi és.

Però tu ja ets en Tom a un troç de paper d'una historieta absurda i imrprovisada.

I ja eres en Tom quan m'ensenyaves a agafar crancs o com conéixer on hi havia cloïsses a La Gola o quan m'ajudaves a aprendre'm la poesia de Nadal, tots dos davall les faldes de la camilla.

Quina sort d'haver-te tingut, Tom.

I em donares a conéixer Raimon, Serrat, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra...... I em duies als primer meettings que es feren a Palma. Mai no et vaig fer nosa, ni a tu ni als teus amics.

Ara ja noms Tom.

Me posaré a escriure la novel.la on et psaré aquest nom.

Imatges i històries de la Clasteta

 Vaig néixer un 15 d'abril a les 11 del dematí de 1950 a ca nostra -ca N'Asprer- a la Clasteta.

Aquest racó de Pollença, amb el nom oficial de "Placeta Martorell", i la seva gent representen per jo la meva infantesa, la meva joventud, el venir cada cap de setmana des de Palma, tant de fadrina com de casada. Represeta "Ca nostra" en el sentit ampli de la paraula.

Aquí teniu una foto antiga de la Clasteta: totes les persones que hi surten -i els seus descendents- les he conegut:

A l'esquerra madò Aina i el seu home, Pere, que de més jove tenia una barberia. Pares de la dona que seu i broda: na Francisca casada amb en Valero. Madò Aina i el seu home són els padrins d'en Pere Torrens. I na Francisca és tia de n'Alejandra Valero (i els seus germans). L'home que duu el capell és el pare d'en Miquel Vives ("Marratxo"), per tant padrí de na Maria Vives i d'en Domingo.

També la infantesa i primera joventud dels meus fills en l'estiu, per Pasqua i per Nadal i en dies assenyalats.

Aquí ens teniu a tots quatre davant ca n'Asprer un dia del Corpus:

Jugàvem a la Clasteta els nins que vivíem per allà: en Paco Valero. en Joan Martorell (de ca "madò Castella" i germà del municipal Jaume Martorell), n'Antònia Arbona, que vivia a ca la seva padrina, madò Polla, a la primera casa a l'esquerra de Coronel Aloy. I sempre venia qualcú més.

Hi vivien tres al.lotes més grans que nosaltres: na Maria Vives ("marratxo") Margalida "Castella" i na Margalida de ca "madò Poll". Les record molt de capvespres dretes al portal per tal de veure passar gent. Na Maria, no. Na Maria brodava i participava -i participa encara. en tot allò que s'organitzàs a Pollença.

Tambe n'hi havia 2 de més petits que no solien jugar amb nosaltres: en Jaume Martorell ("castella") i en Jaume "de la carnisseria". 

Aquesta foto som jo amb devers 5 o 6 anys.

Se veu molt bé ca "madò Castella", una casa preciosa.

I allò que anomenàvem "La Societat" i que és el lloc que ara ocupa l'anomenada "Plaça dels Seglars" i que, abans, durant un temps, va esser el "Club Juvenil".

A mà dreta d'aquesta foto -que no se veu- era ca "Madò Cortera", na Magdalena tenia una carnisseria i era, també, matancera. Tenia 2 fills: en Francisco (son pare d'en Josep i na Marilén Marquet), gran matancer i gran cuiner i en Mateu que va seguir les passes del seu germà.

Vull acabar -i podria continuar eternament- amb una foto que per jo és història familiar: el camió de "Can Rojals" davant ca nostra quan férem el trasllat de tota la família a Barcelona, el 1959.

Sempre en el record

El corral amb el fasser enmig anys i anys i que li va regalar, dins un cossiol, a la tia Coloma un home que feia plaça. El picudo el va matar

La bugaderia enorme on, a més d'emplear-la per mil coses, hi féiem matances.

Les païsses, una plena de mobles i coses que no empràvem i l'altra per la llenya, les barres dels cristians que aguantaven Patrona rera Patrona, llenyams vells, trossos de vés a saber què.

El menjador, on ens hi passàvem la vida en l'hivern i a la sala ens hi instal.làvem l'estiu. I en l'hivern enceníem la xemeneia només en grans ocasions: Nadal, quan hi havia un neixement o un mort i a qualque festa que organitzaven els meus pares amb els amics.

I al balcó de la sala els Reis deixaven els seus regals.

En Miquel i jo baixant per l'arrambador mig penjats damunt i patinant suaument.

Estius amb n'Andreu i els nins i les vacances escolars de Pasqua i Nadal. Jocs amb les cosines i anades a Plaça i a nedar.

En Toni i jo veníem quasi cada diumenge de Palma: dinàvem a La Parra i passàvem el capvespre dins el menjador o al terrat si era en l'estiu.

Tothom s'ha fet gran i falta ja per sempre el tronc d'aquella casa, el tronc d'aquella família: en Miquel.

A vegades, passejant, hi pas per davant i el meu cap s'omple de records llunyans i no tan llunyans. Deu fer dos anys que no hi he entrat. Però sé qui som: a aquesta casa hi vaig néixer, hi vaig viure, hi vaig jugar, hi vaig riure i plorar...... Sé que els meus orígens són allà

La Patrona

Qui m'havia de dir que, amb el temps, tornàs a viure a Pollença.
I som tan feliços, en Toni i jo, de viure aquí.
Som dues persones tranquiles, no feim grans coses, som molt a ca nostra, al carrer Jonquet, parlam molt, anam al club, estam junts.
He retrobat la meva gent, els meus carrers, els meus amics. I no he perdut els altres, els que tenc a Ciutat que, estan molt satisfets de veure'm feliç.
Ah! I una cosa: aquesta és la primera entrada al blog que escric desde Pollença! I no serà la darrera: "Moments" reviu amb ganes i força, moltes ganes.

Vaig néixer a ca n'Asprer.

I ara vivim al carrer Jonquet:

Som feliç.

Tenc tres fills meravellosos, els meus tresors, i dues nétes, el meu futur. I un home a qui estim molt i ells ens estima a tots.

I ve la Patrona. I trobarem a faltar persones molt estimades. Però també viurem intensament aquestes festes pels que hi som i perquè en tenim ganes.

I, una matinada d'estiu "Moments" ha reviscolat lleugerement. I seguirà, ja, per sempre.