-Si un dia me treus a una novel.la me podries posar Tom.
Ho digueres un horabaixa d'estiu mentre et gronxaves suaument a un dels balancins que tréiem cada dia al terrat després de regar.
Supòs que riguérem tots per aquesta frase que no tenia res a veure amb el que parlàvem.
I fa anys, molts d'anys, i encara no t'he posat Tom.
No faré cap ceremònia per canviar-te el nom. Només en deixaré constància.
Ja ets en Tom!
I la novel.la on és?
Simplement no hi és.
Però tu ja ets en Tom a un troç de paper d'una historieta absurda i imrprovisada.
I ja eres en Tom quan m'ensenyaves a agafar crancs o com conéixer on hi havia cloïsses a La Gola o quan m'ajudaves a aprendre'm la poesia de Nadal, tots dos davall les faldes de la camilla.
Quina sort d'haver-te tingut, Tom.
I em donares a conéixer Raimon, Serrat, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra...... I em duies als primer meettings que es feren a Palma. Mai no et vaig fer nosa, ni a tu ni als teus amics.
Ara ja noms Tom.
Me posaré a escriure la novel.la on et psaré aquest nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada