Me podries posar Tom.

 -Si un dia me treus a una novel.la me podries posar Tom.

Ho digueres un horabaixa d'estiu mentre et gronxaves suaument a un dels balancins que tréiem cada dia al terrat després de regar.

Supòs que riguérem tots per aquesta frase que no tenia res a veure amb el que parlàvem.

I fa anys, molts d'anys, i encara no t'he posat Tom.

No faré cap ceremònia per canviar-te el nom. Només en deixaré constància.

Ja ets en Tom!

I la novel.la on és?

Simplement no hi és.

Però tu ja ets en Tom a un troç de paper d'una historieta absurda i imrprovisada.

I ja eres en Tom quan m'ensenyaves a agafar crancs o com conéixer on hi havia cloïsses a La Gola o quan m'ajudaves a aprendre'm la poesia de Nadal, tots dos davall les faldes de la camilla.

Quina sort d'haver-te tingut, Tom.

I em donares a conéixer Raimon, Serrat, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra...... I em duies als primer meettings que es feren a Palma. Mai no et vaig fer nosa, ni a tu ni als teus amics.

Ara ja noms Tom.

Me posaré a escriure la novel.la on et psaré aquest nom.