Per Sant Miquel, cargols

El dia de Sant Miquel menjàvem cargols.
Havien començat les pluges i, no sé d'on sortien (ni mon pare ni ma mare eren gens d'anar a cercar cargols), però per Sant Miquel féiem una cargolada.
Un dia abans na Catalina Posadera els feia ben nets a una pica grossa que hi ha al corral i utilitzava molts de ribells. I els posava a bullir, moltes aigües canviades i mooooooolt de temps amb herbes.
A Pollença, fer una cargolada no és, només menjar cargols.
Mirau:
Amb els cargols ja nets i cuits esperant dins una olla, es fa un brou de carn i pollastre ben fortet. Una vegada fet,se cola i se guarda la carn per una part i el brou per preparar els cargols..
Se fa un sofregit amb pernil (allà li deim "camaiot"), varia (nosaltres li deim "negre"), costella de porc i trocets de xulla molt petits. S'hi posa el brou i tots els cargols colats (se guarda un poquet de suc de fer bullir els caragols).Que bulli, amb més herbes, per tal de mesclar els gustos.
Se tenen sopes preparades (només el pa) per treure a taula i que cadascú es posi les que vulgui: poques, tres o quatre basten, per cada plat.
Se fa un tumbet i se passa per la paella la carn del brou.
Abans de treure a taula els cargols, i encara bullint, s'hi afegeix un tassonet del brou on hem buillit els caragols i un parell de cullerades d'allioli.

I ja està tot a punt per menjar la cargolada

Es menja primer les sopes amb brou i trocets del sofregit i un parell de caragols.
Després els cargols amb allioli.
I després el tumbet (que ja és el darrer de la temporada) amb la carn del brou.

Pareix molt complicat fer aquests cargols, que podem anomenar, crec, "a la pollencina", però si la cuinera (o cuiner) s'organitza bé i s'ho pren amb calma,no ho és tant. Us ho puc assegurar perquè jo n'he fets.

Quefir

Aquí trobareu tota la informació sobre el quefir:


http://ca.wikipedia.org/wiki/Quefir_de_llet

I això és el fong que fa possible aquest aliment tan deliciós.

El fong no es compra ni es ven: es regala, es passa d'una mà a l'altra.
A mi el me va donar na Nina i a ella li havia donat na Nadia.
Hi poso llet -diuen que és millor sencera- i ha d'estar entre 12 i 24 hores (jo li tenc 12) a temperatura amnbient.
És important que els recipients siguin o de plàstic o de vidre.
I es necessita, també, un colador o cosa semblant. Jo vaig servir la mà de "colador".
I obtenc això:

Té un gust tirant a àcid, deliciós, semblant al iogur de veritat.
No he comprat més iogurs. Prenc molt de quefir. I ara, amb la calor, fresquet és una meravella.
Es conserva moltíssim de temps, sempre dins la gelera.

Mem si ho provau!

fer croquetes

Avui, a petició del meu fill Miquel, he fet croquetes de pollastre. Ara he acabat i disfrut de veure la palangana de croquetes arrenglarades l'una vora l'altra.
M'agrada la cuina, molt. I un dels motius és observar la transformació dels aliments. Veure com de dues pitreres de pollastre en surten més de vint croquetes és un goig. Un goig quotidià, però un goig.

Cuinar

Cuinar me relaxa completament i me fa passar molt de gust.
Cuinar sense presses.
A més, m'agrada montar grans "tinglados" com, per exemple, fer les panades de Pasqua o un arròs per 12. O croquetes d'un pollastre rostit sencer.
És que és una meravella veure com uns trossos de carn i verdures s'han transformat -després d'unes hores de preparar i cuinar- en un fabulós arosset brovós.
O com un caramull de carn, farina, oli i saïm es transforma en palanganes plenes de panades que, a més, aromatitzen tota la casa fins a sortir a l'escala.
O com de dues albergínies, quatre patates i dos pebres vermells surt el deliciós "tumbet".
Per a mi, a més d'agradar-me, és molt gratificant.
Si necessitau una cuinera, ja ho direu:-)

M'han regalat un estruç!

Ai, quin desastre: avui, en bon dematí, m'han regalat un estruç.
L'hem mort dins l'entrada de ca nostra amb l'ajuda de dos agents de l'ORA que en aquell moment passaven, llibreta de multes en mà. El veïnats han baixat, també, i -entre tots i -sobretot- la persona que el m'ha regalat (que en té una granja)- n'han pogut sortir. Dic "n'han" perquè a jo me feia més por que res i ho he mirat tot des de darrera les barreres de l'entrada.
Jo no el volia perquè podeu estar segurs que és un bon problema que te regalin un estruç, però entre els veïnats, l'amo de la granja i els dos agents de l'ORA m'ho han solucionat tot: hem llogat el Forn de sa Pelleteria i allà el rostiran. El meu fill ja hi és amb la càmera de fotos per fer-ne una mena de reportatge. Jo ara me n'hi vaig, a veure com va l'operació rostir l'estruç
Quan estigui rostit el me duran dins una furgoneta. L'hauran de dur el agents de l'ORA per poder passar pels pilons.
I aquí començarà la meva feina:
Faré croquetes i canelons a rompre. Supòs que després de quedar-me'n per nosaltres i donar-ne als veïnats que han col·laborat i als agents de l'ORA en sobraran moltíssimes i moltíssims (i això no és llenguatge políticament correcte:-)) Per tant, si en voleu, us apuntau aquí baix i us les/els faré arribar. Els que no visqueu a Palma us els enviaré a darrera hora per MRW, d'acord?

Au, idò, que vaig al forn i després a preparar eines per dins la cuina!

Hem passat un Nadal més

Hem passat un Nadal més.
I l'hem passat, com sempre, de manera molt tranquila i familiar.

El disabte de Nadal IB3 donava les Matines des de la Seu i, encara que la tengui tran aprop, les vaig seguir per TV. Me va emocionar, com sempre, l'esgarrifant Cant de la Síbil·la; la d'enguany, a la Seu, crec que és la millor Sibil·la que he sentit mai.

El dia de Nadal en Miquel i jo a les 11 ja partíem cap a Pollença. Arribàrem beníssim, amb els problemes de sempre per aparcar.
Endoiàrem una estona, intercanviàrem impressions i després, ja, quan hi fórem tots, el dinar.
I cava. I aperitiu, I més cava. I sopa amb pilotetes. I vinet. I fiambre fet en casa amb gelatina i ous filats. I més vinet. I el fabulós indiot farcit que fa la meva cunyada amb tots els seus acompanyaments. I més cava. I torró. I dolços diversos. I mil paraules i molta de companyonia omplien l'ambient. Xemeneia encesa, taula posada per 10 persones. I cafetet. I les paraules seguien sortint. I les anècdotes. I els records. I el pensar en les persones estimades absents. Anaren tots a caminar un poc, menys jo que el peu operat encara se ressent bastant. Continuàrem amb la tertúlia i arribàrem a Ciutat quasi a les 9. Un dia ple, sencer, molt agradable i esperem que l'any qui ve ho poguem repetir.

I avui, la Segona Festa. Hem anat a cals pares d'en Mateu. Xemeneia encesa, també, casa dins les muntayes i ambient càlid.
I, igual que ahir, cava. I aperitiu. I més cava. I canelons boníssims. I vinet. I més vinet. I porcella amb amfós: un plat deliciós i molt mallorquí que jo no havia menjat mai però n'havia sentit a parlar molt. I torrons, I més cava. I dolços. I cafetet.
I avui, també, les paraules sortien totes soles: anècdotes, records, preparatius per les matances que faran a la Rafal.

Aquests han estat els meus dos dies de Nadal, amb la família, menjar molt i bo, parlar més i beure cava i vi.

Demà ve a dinar na Tonina i menjarem llom amb col.

Tant de xerrar de menjar hauré de fer un apartat de cuina, en aquest blog:-)

Desig amb totes les meves forces que l'any qui ve poguem repetir els dos dinars. I que mai siguem menys, sinó que siguem més:-)

Molts d'anys!

cuinar

Cuinar és una cosa que o agrada molt o no agrada gens.
A jo m'agrada molt cuinar: me relaxa.
I m'agrada muntar "zafarranchos": fer panades o fer coques o fer cocarrois...
Les meves receptes són d'aquelles de "que estigui bé, quan sigui cuit, quan tengui color...." deixant totalment de banda els temps de cocció o la temperatura del forn.
"Que estigui bé" és el temps de cocció perfecte. I "que sigui ben calent" la temparatura desitjada del forn.
Cuinar, menjar i beure és una manifestació de la nostra cultura.
Som de la cultura del vi, de la cultura del pà, de la cultura de l'oli... som de la cultura mediterrània.
Menjam peix, carn, verdures, fruita.
La ceba i la tomàtiga són imprescindibles quasi per a qualsevol plat.
A Mallorca som molt de la cultura de l'arròs.
I tenim tres plats "estrella": les sopes, el trampó i el pa amb oli.
Jo n'hi afegiria molts més, però seria una llista de mai acabar. Només anomenaré el tumbet, el bullit, les pilotes, el frit, el llom amb col o els escaldums.
I, això sí, cada cosa al seu temps: l trempó i el tumbet, en l'estiu; llom amb col o escaldums en l'hivern.
I sempre i a qualsevol hora, el pa amb oli.

Per sant Miquel, caragols

Per Sant Miquel féiem una caragolada. No déiem "si plou farem caragols": sempre plovia, per santmiquelada. A jo no m'agradaven gens, el que m'agradava era la bulla que suposava fer una caragolada. Crec recordar que a mon pare tampoc no li agradaven.
Dos dies abans ja hi havia trull per ca nostra.
Posaven dos ribells grossos a la pica del corral i allà feien nets els caragols. Per jo, petita encara, era tota una bulla veure aquells animalons com s'enfilaven pels braços de na Catalina però les baves me feien molt d'oi.
Ja gran, molts d'anys després, quan els caragols ja m'agradaven, a la casa estimada de la muntanya, era jo la que feia els caragols, si havia plogut i n'havia trobats. Me seguia agradant la bulla. I el primer any que els vaig fer nets jo tota sola me vaig prometre que mai de la vida no menjaria caragols segons on.
A Pollença per fer els caragols feim un brou de carn bastant fort. Feim coure els caragols a part i totsols, amb herbes i pebre coent (Després d'estar ben nets han de bullir devers dues hores). Després feim un sofregit amb negre (botifarra, varia....), camaiot (pernil) i costella de porc i si hi volem posar més carn, n'hi podem posar. Afegim el brou a aquest sofregit i els cragols ja cuits. Ho feim bullir tot junt i hi afegim un tassonet de llet i una cullerada o dues d'allioli. Per menjar-los,posam sopes dins cada plat i menjam primer el brou amb un parell de caragols i després, caragols fins que s'acabin.