Avui, a petició del meu fill Miquel, he fet croquetes de pollastre. Ara he acabat i disfrut de veure la palangana de croquetes arrenglarades l'una vora l'altra.
M'agrada la cuina, molt. I un dels motius és observar la transformació dels aliments. Veure com de dues pitreres de pollastre en surten més de vint croquetes és un goig. Un goig quotidià, però un goig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
No faig croquetes perquè no he sabut mai fregir-les. A les noies i el noi els agradaven molt, i perquè en poguessin menjar ho solucionava d'una altra manera. Omplia amb pasta de croquetes cassoletes per al forn, com les de fer racions individuals de canalons o ous al plat, hi posava formatge ratllat al damunt i... a gratinar. S'ho menjaven gairebé amb més gust que les croquetes fregides (per algú altre; jo en sóc negada).
ResponEliminaPareix que ha de ser molt bo. Un dia ho provaré!
ResponElimina