Ma mare se solia aixecar de matinada i feia vànoves pel meu germà i jo o brodava o escrivia poesies.
Les vànoves ara són a l'altell de l'armari. Estic molt contenta de tenir-les però no les utilitzo.
Jo sovint també m'aixec de matinada, me faig un cafetet i m'assec davant l'ordinador: la premsa, el correu, el temps... A vegades escric un poc.
Tot és silenci, de matinada. I fosca. I tranquilitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada