Avui dematí he llegit al diari que s'obre un concurs d'idees per crear un espai a l'antiga peixateria de Pollença, ara en un abandó total. I m'han vingut al cap un caramull de records.
Hi havia un correu que era "u correu de les peixateres". Les dones dels pescadors d'u Moll, després de vendre peix davall el tamarell gros venien a Pollença amb caixons de peix.
No record ara si ho feien uns dies fixos o si quan els venia bé. Sé que l'arribada de les peixateres revolucionava les dones. A la peixateria hi havia, enrevoltant-la, com un mostrador de pedra de marbre i allà, me pareix que dins uns caixons de fusta amb gel, hi venien el peix.
Ma mare sempre hi anava. Solia comprar gerret per fregir, peix de prémer per fer un arròs. Si duien gatí feia uns fideus boníssims o una coca tapada.
I per Setmana Santa comanava una mussola o dues per fer escabetxo.
La peixetaria era com una festa quan plovia. Els que ens passejàvem o jugàvem per Plaça ens hi refugiàvem parlant tots a l'hora, sense distingir ni sexes ni edats.
M'agradaria molt que l'antiga peixateria quedàs com abans, com homenatge als pescadors d'u Moll i les peixeteres que venien el peix.
I, qui sap, també per refugiar-s'hi quan plou a Plaça.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
És important que no es perdi la microhistòria dels llocs, gràcies.
ResponEliminaPepe, mem si entre tots podem fer possible que quwedi així com estava. Gràcies a tu per llegir-me.
ResponEliminaMolt bé Joana, per haver posat veu al pensament íntim de molta gent sobre la Peixateria. Segur que el moviment que ara s'ha posat en marxa té molt a veure amb aquesta llavor.
ResponEliminaGràcies, Tomeu. Tots els meus records de Pollença els tenc molt gravats dins la memòria. I m'agrada compartir-los.
ResponElimina