La "clasteta"

Vaig néixer i viure a la "clasteta", el meu carrer, el meu petit barri de Pollença.
Divendres va morir na Francisca de can Valero, veïnada, amiga.....
La "clasteta" era, pròpiament, la Plaça Martorell i englobava les primeres cases del carrer Coronel Aloy.
Tots encara som amics. I ho serem.

Els meus fills i jo ens hi vàrem fer aquesta foto fa uns anys:

La botiga de ca n'Oreano feia cantó i tot ho compràvem allà.
Hi havia una carniceria -ca madò Cortera"- a l'altra banda de la botiga. Dona forta i molt entesa en carn solia anar de matancera a molts de llocs.
Na "Mata" (Maria Vives, de can Marratxo i uns anys més gran que jo)era la meva admiració: sabia fer i feia de tot. Cantava (i canta), va ballar les Àguiles. Va esser i va fer tot el que es podia esser i fer a Pollença.
Son pare, entranyable Miquel Marratxo, havia estat xófer del Sis Pins.
En l'estiu, després de dinar, al racó de davant ca nostra hi havia les dones de la "clasteta" que cosien i xerraven mentre prenien la fresca.
I el vespre, després de sopar, tots sortíem a seure a la fresca. Féiem tertúlia de banda a banda de carrer i els nins jugàvem i anàvem lliures d'una casa a l'altra.
Sovint madò Aina ens convidava a un polo: "A jo duis-me'l de llimona, que no puc prendre sucre".
Molts ja no hi són, molts ja no hi viuen. Però els que nasquérem i vivirem (o vivim) a la "clasteta" som amics.
Tenc tants i tants de records d'aquest trocet de Pollença i les seves persones...............