Arxiu del blog


divendres, 4 de març de 2011

El silenci de la nit

Anys han passat, de les meves sortides nocturnes. No és que torni d'una festa ni d'un sarau. Simplement: ja m'he aixecada. I no tenc gens de son.
El voler deixar de fumar n'és el culpable. Però benvingut sigui l'insomni si ho aconsegueixo.
I m'agrada el silenci de la nit. I em fa companyia a aquestes hores de la matinada. I no me molesta haver-me aixecada i no poder dormir.
Crec que feia molts d'anys que a les 4 de la matinada no estava desperta. Sortia molt, de jove,abans de casar-me, i sovint tornava tard, molt tard. Aleshores el silenci de la matinada no me feia companyia.
L'amic fumar se n'anirà suaument per la finestra en qualsevol moment per no tornar més. I estaré contenta. I sempre recordaré els bons moments que m'ha donat però ben prest serà hora de despadir-nos. I aleshores, també, ja no m'haurà de fer companya el silenci de la matinada.

8 comentaris:

  1. Doncs si ho aconsegueixes avisa!
    Diuen que s'ha de deixar de cop o altrament no es pot deixar mai. No ho sé... a mi m'agrada més pensar que és de la manera com ho expliques.
    Una abraçada enyoradota!

    ResponElimina
  2. Jo també espero que diguis adéu a aquest company que sempre acaba passant factura. I també espero que t'animis a escriure mes sovint en el bloc.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Fa una setmana i dos dies que no fum!

    ResponElimina
  4. Molt bé!

    Quant temps vas estar sense fimar la darrera vegada que ho vas 'deixar'?

    Abraçades!

    ResponElimina
  5. Dos mesos:-(
    No siguis així, que aquesta vegada ha d'anar bé.

    ResponElimina
  6. Vaig estar 6 mesos sense fumar i hi he tornat.

    ResponElimina