El silenci de la nit

Anys han passat, de les meves sortides nocturnes. No és que torni d'una festa ni d'un sarau. Simplement: ja m'he aixecada. I no tenc gens de son.
El voler deixar de fumar n'és el culpable. Però benvingut sigui l'insomni si ho aconsegueixo.
I m'agrada el silenci de la nit. I em fa companyia a aquestes hores de la matinada. I no me molesta haver-me aixecada i no poder dormir.
Crec que feia molts d'anys que a les 4 de la matinada no estava desperta. Sortia molt, de jove,abans de casar-me, i sovint tornava tard, molt tard. Aleshores el silenci de la matinada no me feia companyia.
L'amic fumar se n'anirà suaument per la finestra en qualsevol moment per no tornar més. I estaré contenta. I sempre recordaré els bons moments que m'ha donat però ben prest serà hora de despadir-nos. I aleshores, també, ja no m'haurà de fer companya el silenci de la matinada.