El temps que visquérem a Barcelona (1959-1960) vaig anar a escola a les anomenades "Damas Negras" que duien l'escola del "Niño Jesús". Vivíem prop i allà vaig anar. Tenien dues entrades: una per Travessera de Gràcia i una pel carrer anterior, que no record com es diu.
Hi vaig fer l'Ingrés al Batxillerat.
Les monges parlaven sempre en francès -i en català si eren consultes personals, tant dels pares com de les alumnes-
En guardo molts bons records i me sé, encara, de memòria el començament de la llista de companyes de curs.
Passaven llista cada dia: Anguita, Amengual, Avendaño, Barbarà, Blasco, Borrull, Briñardeli, Buscató, Camps, Canals, Casals, Escudero.... fins aquí només.
Sense haver sortit de Pollença i parlant, pràcticament, sols el català, em vaig trobarf a mitjan curs parlant i escrivint indistintament en castellà i francès. I en català fora de l'escola, clar.
L'escola era bilingüe i sempre ho pos d'exemple d'immersió lingüística perfecta. No sé gens com ho feien, però no record haver tengut mai csp problema.
Les monges eren agradables i molt properes a les alumnes.
Anàvem a missa un dia a la setmana, a l'anexa Parròquia de l'Infant Jesús. Allà on Galinsoga va dir allò de "catalanes, iros a la mierda".
Ens duien d'excursió a Vallvidrera, al Tibidabo o s Montjuic.
Dúiem un uniforme blau marí i, per les classes de gimnàstica, uns bombatxos a quadres.
No hi he tornat anar mai més, però hi he passat per davant moltes vegades i, quan hi pas, sempre dic. "Aquí vaig venir a escola"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Quan feia el batxillerat, vam anar a jugar un partit de bàsquet a les Dames Negres de la Travessera. L'uniforme del meu equip era amb unes faldilletes per sobre el genoll i sota, hi dúiem uns bombatxets. Les monges no ens van deixar jugar perquè deien que se'ns veien les cuixes. Van preferir donar el partit per perdut per a elles.
ResponEliminaVaja! Quines exagerades. Jo només hi vaig anar un curs i no en tenc mals records.
ResponEliminaJo també vaig anar a les Damas Negras i conservo molt bon record. Per cert, en Galinsoga no ens va engegar a la merda sinó que va dir que erem una merda, concretament va dir "todos los catalanes son una mierda". En fi, per sort ja és història.
ResponEliminaTens raó, Anònim.
ResponEliminaI gràcies per llegir-me.
L'altra entrada és al carrer de l'Avenir, a l'època es deia Porvenir. Em podrien confirmar si els fets del Galinsoga es van produir a l'Infant Jesús o a l'Esglèsia de Sant Ildefons al carrer Madrazo? Gràcies.
ResponEliminaSí, era a l'Infant Jesús.
ResponEliminaGràcies.
Elimina