Aina, molts d'anys amb retràs.

Aina, reina meva, tens una padrina que té un blog i darrerament no escriu res.
Dia 8 vares fer 3 anys i vaig parlar amb tu per telèfon, però no vaig escriure res per tu aquí.

Aquest estiu passat vàrem nedar juntes a la Platja de Muro. I anàrem a la platja amb una senalla plena de juguetes.

I també vares jugar molt amb la teva cosina Klara.

Anàrem amb la tia Tro amb el trenet que dura una hora voltant per tota la Platja d'Alcúdia i sa padrina va acabar amb un mal d'esquena horrorós. Però vaig disfrutar tant (o més) que tu.

,

Enguany has començat a l'Escola "de grans": ja fas 1er de Primària.

Molta força, estimada Aina. I lluita sempre per la Justícia i la Llibertat. 

T'estimam molt, Aina.

La nostra estrelleta

Klara, ja saps que ets la nostra estrelleta. I el nostre sol. I el nostre somriure.
Estimes i t'estimen i tens una locura per ta mare, però també t'adaptes a les altres persones.
Avui m'he aixecada amb ganes de parlar de tu. Però, segurament, diria massa coses.
Te vull fer ben present amb imatges.

Un descobriment d'aquest estiu:la tortuga.

El patí a vela del tio Toni duu el teu nom.

La platja i la piscina:

La caseta on hem passat part de l'estiu i on has jugat tant i tant.

El berenar, en bon dematí, mentre ta mare dormia un poc més.

I, ja ho saps, Klara, encara que ara no ho entenguis:

Gràcies per tot, Climent Garau.

Ha mort un home de combat, un home que ha treballat intensa i activament pel nostre país.

Climent, te recordaré sempre i et vull donar les gràcies per esser com eres, per la teva lluita constant i ferma.

Te vaig conéixer personalment a través de mon pare.
Seguint la seva manera d'esser i les seves idees, tant el meu germà Miquel com jo de ben jovenets ja érem activistes, d'una manera o altra.
Tu te presentaves a President de Obra Cultural Balear i coneixies mon pare a través de don Pau Alcover..
Un dia li telefonares per si us podíeu veure. Vingueres a sopar a ca nostra.
Parlàreu molt, parlàreu llarg i clar. I mon pare te va dir que sí, que comptassis amb ell.
Des d'aleshores la teva relació amb la meva família es va anar intensificant.
En aquells anys jo estudiava Filosofia i Lletres al Lul.lià i allà vaig tenir la bona sort de tenir la teva dona, na Camila Blanes, de companya de curs, encara que més major quejo.
Treballares molt, amb el teu equip de Obra Cultural Balear.
Passaren uns anys i jo ja havia tornat de Barcelona d'estudiar Filologia Hispànica. Els primers temps feia totes les classes que m'oferien i així va esser com vaig substituir en Gabriel Bibiloni -que se n'anava al Sahara a fer el servei militar-
La meva primera alumna de català, allà al Toni Maura, va esser la teva filla Mercè. Ella i el seu curs, clar.
Jo ja era activista i tenia les idees ben clares.
No record si fou un any o dos després d'acabar els meus estudis que em convidares un dia a sopar a ca vostra i em proposares, ben directament, si volia esser, amb tu com President, de la Junta de Obra Cultural.
I vaig dir que sí.
 I mai me n'he empenedit i sempre n'he estat molt gojosa.
Ni mon pare ja no era de la Junta ni jo, després, ja tampoc.
Però sempre vàrem mantenir una relació ferma i solidària.
Hi ha unes paraules teves que mai m'he pogut treure del cap. Quan mon pare se va morir vares telefonar quasi immediatament a Pollença i vaig esser jo qui va agafar el telèfon. Entre d'altres coses vares dir "Vosaltres heu perdut un pare, però al país ha perdut un patriota"
I ara vull dir el mateix, moltíssim més merescut, clar: Climent, amb la teva fuita, hem perdut un patriota.
Però seguirem el teu camí i les teves idees. Et serem fidels.

Gràcies per tot, Climent.

Ara MÉS que mai, a votar diumenge

Aquesta legislatura passada, amb en Bauzá, molts som els que hem estat indignats.
I ara ha arribat el moment de demostrar que aquesta indignació ha estat real i forta.

L'slogan de MésPerMallorca me pareix genial. Des del punt de vista lingüístic és curt, molt comunicatiu, juga amb les paraules i el seu significat..... Una gran troballa.
Indignar-seNoBastaDemanaMés és el millor slogan electoral que he vist amb molt de temps.

I sí, ha arribat el moment de cridar ben fort que Indignar-seNo Basta. I hem de demanar MÉS, molt MÉS.

Votem a qui votem, hem de demanar MÉS i hem de demostrar que la nostra indignació pot tenir solució. I en tindrà. N'estic ben segura.

Hem de votar pensant en la nostra terra, la nostra identitat, els nostres fills i néts i el seu futur. Pensant en tots aquells que no tenen feina i, sobretot, en tots aquells que no tenen accès a un habitatge ni a la cosa humana més elemental: el menjar.

Indignar-seNoBastaDemanaMÉS!!!!!!!!!!!

Molts d'anys, Coloma!

Ja en fas 32! I tens una nina preciosa: n'Aina.

Era el dia de Pasqua.
Havíem dinat de panades, sopa de brou, be rostit, robiols i formatjades.

Tu encara no hi eres.

Però arribares a les 12 i mitja de la nit, amb tantes presses que vares néixer abans de venir el metge.
Morena, rodoneta i tendre, molt tendre.

Fins els 3 anys vares esser un vertader desastre.
Tenies 7 mesos i te tiraves del llit, t'enfilaves per la reixa del parque. Te posàvem sabates perquè no ho fessis i les te treies.

Més envant, tot t'ho menjaves.
No sé com, perquè les medecines estaven enfilades, te vares prendre un tranxilium.
I a l'escoleta (Es Teix)te menjaves les llenties crues que us donaven per jugar. I un rotolador sencer. I més coses.

I els alls, més envant.
Com t'agradaven les patates fregides amb alls!
I cruus.
Un dia te'n menjares una cabeça i tota la casa feia pudor d'all durant uns dies.

Quan va néixer en Miquel tenies tres anys i et transformares.
Tornares tranquila: ja no jugaves amb els perills.

Disfrutares molt els anys que vivíem a Valldemossa.
Amb el cotxe te baixàvem i te veníem a cercar cada dissabte i diumenge i, en vacances i en l'estiu, cada dia. Jugaves pel carrer, lliure, amb na Xisca i els altres amics. La padrina de na Xisca, na Magina, us donava berenar a tots.
I anàvem a nedar a Sa Marina cada dia amb els teus germans.

I ets una persona tranquila, dolça, calmada.
Sempre has estat molt feinera.

Per jo sempre seràs na Co, na Colomí, na Colometa.

Molts d'anys i una besada, petita.

Molts d'anys, Miquel!

Avui fas 29 anys, Miquel. 

Nasqueres llarg i ros la matinada del Divendres Sant. A hores intempestives, clar :-)
Entramaliat i caperrut eres -i continues essent- un encant de persona.
Per jo, ja ho saps, has estat el meu puntal, la meva ajuda en hores difícils i la meva alegria sempre.
I sí, vull dir que estic molt gojosa que siguis tan feiner i siguis capaçde fer tantes coses alhora.
Estudiares Dret. Però dediques la teva vida a la cultura. I me fas enveja, sí. Ja m'agradaria, ja, quan tenia 19 anys, poder i saber fer totes les coses que fas.

Però, vaja, la teva vessant humana és el millor de tu.
Ets un bon fill, germà, oncle, nebot, cosí...
Ets un bon amic, Miquel, me diuen.

Estau sempre units: és la millor alegria que me donau ara i que me podreu donar sempre: