No sé exactament quan vaig escriure "Memòria de vida" (El Gall editor. Pollença, 2004), supòs que l'any 1999 o el 2000.
I sí, me vaig estorbar a publicar-la. (Vaig passar una molt mala època personal entre l'escriure-la i el publicar-la i segur que això va influir en tenir-la totalment abandonada per part meva)
I, malgrat la pèssima distribució i propaganda del tipus que sigui (sols es va fer una presentació a Pollença i res més), la majoria dels que l'han llegida (que no són molts, tot s'ha de dir, però són bons:-)) m'encoratgen dient que és una bona novel·la i, sobretot, dient que serviria per fer-ne una pel·lícula o un culebrot.
Tonina, t'atreveixes a fer un guió? Ho dic ben seriosament.
Jo ja tenc el principi:
Les campanes de l'església toquen a mort i es veu dues nines molt petites que les renten, les pentinen, les vesteixen i, una a cada mà d'una persona major, les duen a l'habitació on hi ha sa mare morta. És una habitació plena de cossiols i ciris cremant. La cara de les nines és de fred, d'espant i de no saber què hi fan allà.
Continuarà.....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Joana...quan més obres la boca...(o escrius) més em sorprens!
ResponEliminaL'inici es fort..ara, cal mantenir el ritme més estona. De tota manera, noia, segueix...no sé on arribaràs, tan se val, però segur que serà profitós, com a mínim per a tu i els que t'envoltem.
Una abraçada ben forta
Gràies, Tarek. M'encoratgen molt els teus missatges.
ResponEliminaI sí, som conscient que cal mantenir el ritme. Esperem que no m'hagi der rendir, això mai!
Una abraçada.