He estat dos dies sense telèfon ni internet. Ha estat un problema a la central que, segons sembla, s'ha arreglat en un minut, però com que ahir era festa...
I quin dia més llarg, ahir!
A vegades -molt sovint- me pas tot lo dia dins ca nostra i m'agrada molt i trob mil coses a fer: llegir, escriure, arreglar la cuina..., però ahir només de saber que no podia anar caminant pel carrer i, a més, no tenia ni telèfon ni internet crec que em va paréixer el dia més llarg de l'any.
Vaig veure "El sexto sentido". Anava preparada per passar por i gens ni mica: aquestes coses tan absurdes no me fan por, me fa més por la intriga i aquelles coses que poden esser reals. Amb això no vull dejectar la pl·lícula, que és molt bona, només dir que, en contra de a la majoria de persones que conec que l'han vista, a mi no em va fer gens de por.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Poder estar dos dies sense telèfon ni internet és un privilegi, un luxe vertader.
ResponEliminaJa en diràs com t'ho has fet.
És un luxe si no coincideix en no poder-te moure. Però, vaja, se duu bé:-)
ResponEliminaAins!!!!! A jo sí que me va fer por :-/
ResponEliminaPerquè tot t'ho creus! Què no veus que allò que és impossible no fa por?
ResponEliminaBesos