I desfer el betlem.
I desmuntar l'arbre.
I arreconar plats, copes i coberts que s'empren sols una vegada l'any.
I el vaixell que se'n va cap a Barcelona.
I s'han acabat les compres.
I torna el dia a dia.
Tornen les passejades per la ciutat de l'horabaixa,
tornen les xerrades amb amics,
torna l'anar de tapes amb en Miquel i n'Antònia,
torna llegir el diari amb calma cada matí.
I les boires del gener.
I una habitació buida a casa fins que tornin vacances.
I tenir temps de regar els cossiols de la terrassa i llevar-ne les fulles seques.
I tenir temps de que la soletat ens impregni.
I començar a nedar a la piscina municipal de s'Estel.
I.........
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Joana m'ha agradat molt entrar al teu blog i aquest post concret m'ha emocionat. He retrobat paraules meves ja no emprades que m'han pessigat l'ànima. Gràcies per escriure així, sobretot per als que som lluny de l'illa i feim servir un català "normalitzat". M'has retornat la llengua que vaig aprendre de petita d'adolescent i que encara tenc a dins,ben endins.
ResponEliminaUna besada.
Virgínia
Virgínia, estic contenta que t'hagis emocionat.
ResponEliminaPerò, respecte al català, jo no diria més "normalitzat" (el meu també ho és) sinó, tal volta, més stándard