I, després de les vacances escolars, la casa queda buida.
Sempre és curt, el temps que compartim amb els fills.
I, durant les vacances, encara que no hi sigui sempre, sé que arribarà més prest o més tard.
Malgrat les improvitzacions de venir a dinar o no, sé que hi vendrà alguns dies.
Sé que és aprop encara que no el vegi en tot el dia.
Sé que és aquí quan es passa el capvespre al sofà i no em deixa veure per la tele el que jo vull.
El vaixell encara no ha partit i jo ja l'enyor.
Però sé que, a l'altra banda de la mar, està bé i és allà perquè és el que ha de fer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Tenir la mar enmig està bé, però es una barrera, si.
ResponEliminaTenir els fills aprop omple molt, t'omple la vida de energia, de vida.
Ja sabem que la vida és això , un anar i tornar continuu. Hem de gaudir dels fills i de tot, quan ho tenim a l'abast. Oi?
Una abraçada
Dels fills també en gaudeixo quan no hi són. Però d'una altra manera, clar.
ResponEliminaSé que hi són, que estan bons i són feliços. I això me basta.
Però tens raó. s'ha d'aprofitar (tot) quan ho tenim a l'abasta: és allò de Carpe Diem:-)