La Patrona

M'he passat mitja Patrona dins la piscina i així no he tengut gens de calor. I no era tota sola: tots hem estat en remull quasi continuament.

En Joan Mas va quedar en blanc quan cridava "Mare de Déu dels Àngels....!", aquesta és la notícia més important.

Hem estat, en Miquel i jo, a ca'n Miquel i n'Antònia amb na Joana i en Pep i na Maria i en Mateu (que ha après a tocar el corn!).
Ca n'Asprer era quasi ple.

I les festes, com cada any.
Verbena pels joves, tertúlia pels més grans, bon sopar, bon dinar, molt bona companyia i molt bon estar.
De matinada, els sons alegres de l'Alborada i ofici i cossiers i refresc a l'Ajuntament.
A les 5, ja, passacarrers amb molta d'alegria i trull dels que havien de fer de moros: aquest passacarrers de cada any cobra més força.
A les 6, Processó.
I a les 7 l'esclafit de festa més gran, a la Plaça de l'Almoina, amb els Moros i Cristians. L'olor de mesclat, suor i pólvora la visc cada any des que tenc record. I Déu fagi que poguem estar junts molts d'anys per la Patrona (i que vosaltres ho vegeu, clar)
Una gentada, una calorada, una bona Patrona.