Arrib a ca nostra espotonada. Una marxa lenta i multitudinària des de la plaça d'Espanya al Parlament fan tenir els peus reblanits.
Però estic molt contenta: Palma ha estat una festa; música per infants a Cort, ball de bot a la Plaça Major i concentració per la cadena humana. El carrer Sant Miquel n'anava ple i fins a les 7 i mitja no hem arribat al Parlament.
I sí, tornarem a vèncer. Perquè l'esperança és grossa i la realitat un clam unànim pels drets de la llengua
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
¿ Es necesaria tanta feria para defender algo que se defiende por sí mismo, como es la lengua, sea catalana o castellana ?
ResponEliminaNo sé, esto es para pensarlo, no para batallar, pero... a veces me da la impresión que tanta "lluita" viene más justificada por quienes buscan que siga existiendo (la lluita, no la lengua), y así cobrar subvenciones, que otra cosa.
Quien ama algo no cobra por ello, y tampoco hace tanto espectáculo público. Lo vive, lo habla, lo defiende y lo dialoga.
Com en la vida real, en el món de les llengües, el peix gros es menja el petit; o se'l menjaria si no s'hi posés remei.
ResponEliminaLa llengua castellana no necesita defensar-se ni potenciar-se, perquè ja és molt potent (potser sí, però, que s'hauria de defensar: de l'anglès). Són les llengües petites les que cal protegir perquè no acabin engolides per les poderoses.
Margalida: sii es fa és, precisament, perquè és necessari. I no és cap fira ni cap espectacle: és una cosa molt seriosa.Festiva, però seriosa.
ResponElimina