Arxiu del blog


dilluns, 16 de novembre de 2009

La fira

Aixecar-nos dematí i partir prest per poder aparcar.
Arribar i predre un cafetet calent que fa n'Antònia.
I les nines! Veure i viure les nines és un goig!Són vida, són futur i present, són esperança i il·lusió.
I passejar i comprar olives pansides i moniatos.
I veure gent i saludar i aturar-nos a fer la xerradeta.
I dinar de porcella boníssima tota la família.
Mai no he deixat d'anar a la fira menys l'any que mon pare es va morir.
Des de petita record moments únics colcant als cotxets o gronxant-me a les barques. Després hi colcaren els meus fills (a les barques ja no, que varen dessaparéixer) i firàvem una jugueta per ells i per les nebodes. Gaudíem molt, cada any, per la fira.
I enguany hem tornat a gaudir. I que sigui per molts d'anys!

2 comentaris:

  1. M'agraden les teves visions personals de la vida quotidiana o de festes i costums populars, que descrius amb gran naturalitat i un llenguatge molt bonic. No ens facis esperar tant, si us plau!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Mercè!
    Tens raó que no he d'estar tanbt sense escriure. Prometo fer-ho més sovint.
    Petons.

    ResponElimina