A les 8 del vespre ens trobàrem davant can Alcover amb la intenció de fer una concentració silenciosa per recolsar en Jaume Bonet, que fa 24 dies que està en vaga de fam per la llengua, i la manifestació d'avui contra la política lingüística del Govern.
El carrer, estret i fosc, il.luminat per les espelmes.
Mitja hora de silenci, sols romput per qualque cotxe que passava o els tacons de qualque al.lota que anava pel carrer.
La veritat és que no érem massa.
Però el sentiment contingut era ben patent. I l'emoció. I el suport.
Molts de mestres. I no mestres.
En Damià Pons, en Toni Artigues, en Biel Perelló, en Mateu Coll, algun ex-alumne meu, jubilats....
Crec que tots, directa o indirectament estàvem -o hem estat- relacionats amb l'ensenyança.
Quan s'acabà el silenci algú va proposar cantar La Balanguera perquè en Jaume Bonet ens pogués sentir. Ho férem.
I un apludiment llarg, en acabar.
Entrades
A Barcelona passava del miler de persones, no sé si això és poc o és molt però fan patxoca.
ResponEliminaEm fa patir el Bonet aquest...
Jo tampoc sé si és poc o molt, però hi eren:-)
ResponEliminaSí, que fa patir.