Retalls

Una vella escriptora famosa. Això voldries esser, en esser gran. Tenir una casa a la muntanya amb una xemeneia enorme, grossa. I un ca ajegut als teus peus. Hauria d'esser negre, el ca. I s'hauria de deixar acaronar. No saps, encara, quin nom li posaries. És molt difícil, això de triar un nom per a un ca que encara no saps si tendràs. Una taula gran plena de papers. I els néts que et vendrien a veure. Perquè tendries molts de fills i molts de néts.
La teva casa seria clara i espaiosa i comprendries sempre els problemes dels teus fills. Parlaries amb ells les llargues nits d'hivern, devora el foc, i ells et contarien tot el que farien, tot el que pensarien i tots els problemes que podrien tenir.
De petits, els vostres fills tendrien una criança molt sana. L'aire pur del camp els aniria molt bé, i no es constiparien mai, ni tendrien angines ni grip. Aprendrien a colcar a cavall, els deixaries anar en bicicleta i fer el que volguessen. Tendrien gallines i conills i ells en serien els responsables. Cada matí haurien d'anar a recollir els ous, aquesta seria la seva petita feina. Menjarien a l'hora que tenguessen gana. A ca teva no hi hauria horaris ni regles estrictes de comportament. Així aprendrien a viure en llibertat, creies.
No sabies que els teus fills no els pots ni els podràs programar de cap manera, ni així ni aixà. I el que tu pensaves també era programar-los. Els voldries criar dins la llibertat, però una llibertat programada, en podríem dir una llibertat light.
La cuina hauria d'esser molt gran. Tendries les fruites i les verdures dins paners i un enfilall d'alls i un de tomàtigues de ramallet penjats a la paret. I herbes seques de tota casta, també penjades i fermades a manats amb fil d'emplomar, per a cuinar o fer tissanes. O per ensumar. O perquè a la cuina hi fes bona olor.
I la casa plena de rams de flors que hauries collit el dematí, quan la rosada encara mantenia humides les fulles i els pétals.