La situació del Català a les Illes

Tornam enrera a passes agegantades.
Tot el que es va aconseguir amb anys de lluita s'enfonsa per Decrets i Lleis d'un President i un Conseller que pareix que només volen treballar en això: en contra del Català a les Illes

El Decret de Nova Planta es va fer efectiu a Mallorca el 1716. A ca nostra, a Pollença, n'hi ha un original.

Han de passar molts d'anys fins que arriba la Reneixença amb intents de fer reviscolar el català.

I més n'han de passar fins que Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll treballin en el Diccionari català-valencià-balear.
Antoni Maria Alcover recull les Rondaies mallorquines.
I no puc deixar de dir que Andreu Ferrer Ginard treu un recull de rondaies menorquines.

La llengua s'havia mantingut ben viva entre els parlants.

Més temps ha de passar encara fins que arriba la Dictadurta de Franco i prohibeix i nega les llengües de l'Estat espanyol que no siguin el español. Jo encara he estudiat, a primer o segon de batxiller que "España tiene una lengua y también hay dialectos"
D'aquesta època tan obscura en parlarem un altre dia.

A les Illes Balears es va promulgar la Llei de Normalització Lingüística el 1986 i aquí la podeu trobar:

Llei de Normalització Lingüística de Les Illes Balears, aprovada el 1986:

http://die.caib.es/normativa/pdf/00/lleinormalitzaciolinguistica.pdf

I, amb la feina dirigida i coordinada per Aina Moll Marquès i l'esforç de tots, es varen aconseguir moltes i moltes coses.


I ara, amb un any, tot s'enfonsa.

Tenim un President que parla exclussivament en castellà.
Tenim unes escoles obligades a fer efectiva la separació dels alumnes per llengua.
Tenim uns pares a qui se'ls fa "·escollir" llengua pels seus fills.
Tenim una castellanització global i que pujarà de l'Administració. I pujarà perquè s'ha llevat (per part del PP) el català com a requisit.

Tenim anys de lluita, altra vegada, per davant.

Però lluitarem.
I ho farem pels nostres fills i néts.
I ho farem en memòria de tots els que lluitaren abans de nosaltres.
I ho farem perquè un poble que no utilitza la seva llengua desapareix com a poble.
I no volem desaparéixer.
Ens volem mantenir i fer més forts.