Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dimarts, 3 de desembre del 2013

Na Klara


Petita meva, petita nostra, t'ha costat molt néixer i també ha costat molt a ta mare.
Però des d'ahir vespre ja ets amb nosaltres.
Els teus padrins polonesos han pogut saber del teu naixement només per telèfon: més envant vendran a veure't.
Ets de Consell perquè allà hi viuen els teus pares i perquè allà t'hi inscriuran.
Blanqueta, rosseta.... ja ets aquí. Ja ets a Mallorca, la terra de ta mare i allà on heu vingut a viure per sempre. Parlaràs polonès i català. I anglès, que és la llengua en què s'entenen ton pare i ta mare.
Molt ploradora. Shit, calla un poquet, reina meva, i dorm com has fet tot el dematí.
T'ha duit un fred gèlid, com a la teva cosina Aina l'any passat.
I el canvi de lluna. Avui no hi ha lluna i la nostra lluna ets tu.
T'he de regalar un arbre per sembrar al corral, però encara estam triant quin ha d'esser.
T'estim ja fa temps i ara que ets amb nosaltres t'estim més, encara. Sempre t'estimaré i sempre tendràs la padrina al teu costat.
Benvinguda al món, Klara, un món que et desig amb totes les meves forces sigui millor que el que hem viscut nosaltres i, sobretot, millor del que vivim ara.
Estic convençuda que tu ajudaràs a fer-ho possible.

6 comentaris:

  1. Caram Joana! No t'hi poses per poc tu. Dues netes en poc més d'un any, quina sort!

    Molts d'anys padrina i petons a na Klara i a n'Aina (no fós cas que es poses gelosa...)

    ResponElimina
  2. Quan na Klara pugui llegir el que li va escriure la seva padrina quan va venir al món, segur que s'emocionarà. Enhorabona!

    ResponElimina
  3. Esper que sigui així:-)
    Gràcies, Mercè

    ResponElimina