Façana del que va esser Institut de Pollença Cifre de Colonya, allà on hi havia el Museu de Ciències Naturals.
Mon pare i ma mare un horabaixa d'estiu anaren amb en Miquel a veure, a n'u Moll, a dona Dolores Alcover.
Asseguts davant la mar devien fer tertúlia de mil coses.
A un moment donat dona Dolores va demanar a en Miquel:
-Nin, vols una monea?
I el nin va fer que sí amb el cap davant l'espant de mon pare i ma mare.
-L'ha regalada un de la Base a la meva filla. Està embalsamada i duu un vestit de topos de sevillana. Ah què sí, que te fa il.lusió?
El nin no sabia ni si li feia il.lusió, els que sabien que no els hi feia eren mon pare i ma mare. Què farien amb aquella monea? On la posarien? La tirarien?
L'endemà dematí, en obrir el Sis Pins ja hi havia una dona que treballava a ca dona Dolores amb la monea tapada amb un pedàs.
Va estar tapada tot l'estiu i, en tornar a Pollença, vengué amb nosaltres.
I què feim? I què no feim? I si la pujàssem al porxo?.....
I un dia don Lluís Oliver va obrir els ulls a tots:
-I per què no la donau al Museu de l'Institut? Sense vestit, clar. No n'hi ha cap, allà, de monea.
I allà quedà.
M'agradaria saber què s'ha fet la monea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada