Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dissabte, 30 de desembre del 2017

El Conte del Nadal dels Patges Reials

Per les meves nétes Aina i Klara.




Hi havia una padrina que vivia a Pollença i, no sap com perquè mai no ho havia sabut i això que havia nascut aquí, li va paréixer sentir aquesta història mentre dormia:

Dia 28 de desembre el vespre els Reis Màgics desembarquen al Cap de Formentor i allà descansen un poc de la llarga travessia. Les persones que ho saben -molt poques segons es veu- van a apuntar-se a l'ajuntament perquè aquest fagi arribar als tres Reis el nom i l'adreça de les famílies que desitgen, pel motiu que sigui, que -si els duen res- passin per ca seva aquesta nit.

L'endemà dematí no sabia si era vera o no la història que havia sentit mentre dormia. Ni gosava dir-ho al seu home. Però li ho va dir i ell l'envià corrensos a l'Ajuntament a veure què hi havia de tot això i que, si era veritat, que si apuntàs, perquè es donava la casualitat que divendres dia 29 venien els fills i nétes a fer el Nadal amb ells.
I així, si els poguessin dur els regals no haurien de tornar dia 6, que tots els joves estaven enfeinats.

La padrina agafà cametes amigues cap a l'Ajuntament.
Li varen confirmar la realitat de la història que havia sentit, però també li digueren que no ho fes molt públic perquè els Reis, encara que Màgics, tenien l'arribada oficial dia 5 a vespre.

Prengueren nota del nom de les nines i de l'adreça i li explicaren:

"Els Reis, com que són Màgics, fan aquesta curta passada per Pollença i se'n tornen a descansar a les seves fantàstiques naus, just devora el Cap de Formentor fins dia 5 a vespre que arriben a tots i cada un dels recons i pobles del país i els recorren o en carrosses, o a cavall, o amb tractors, o amb cotxes elegantíssims........ Per tot van."

Ho va contar al seu home, al seus fills i a les seves nétes. Hi havia una nerviada general i una mena, també, d'incredibilitat.

Dia 29 quan es va aixecar en bon dematí no va trobar res de res ni devora la porta ni devora la ximenea, ni al corral, ni devora cap finestra. A l'Arbre de Nadal, però, va trobar una carta d'un Carter Reial. Els Reis escrivien que havien passat un temporalasso per arribar al Cap de Formentor i que necessitaven descansar un poc. Que, per l'incendi que hi va haver al Coll de Síller no varen voler ni venir ells ni enviar patges en la nit pel perill que això suposava.

A la carta deien, també, que ja ho havien pogut solucionar, que havien triat dos patges ells personalment perquè anassin a aquella casa a veure n'Aina i na Klara i que, si no hi havia res de nou, arribarien després de dinar.

La padrina era dins la cuina intentant treure les espines del peix i va sentir que la porta s'obria. Deixà el peix, ho deixà tot i anà correns allà on era la resta de la família. Amb l'emoció ningú no va acabar de dinar.






L'alegria quedà ja per sempre en aquella casa i en el coret de n'Aina i na Klara.
Els patges partiren perquè tenien, encara, un llarg camí per fer. Tothom sortí a despedir-los i donar-lis les gràcies.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada