el meu Corpus

El meu Corpus és ple d'olor de pètals de rosa tirats del carrer o dels balcons i finestres, de música de castenyoles, violins, guitarrons i guitarres, de carrers engalanats amb branques verdes i cossiols, de domassos o vànoves blanques a les finestres i balcons de les cases, de l'olor d'encens que precedeix la Custòdia baix Pali. I sobretot del ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, acompanyat a vegades per una beladeta del menet dins el sarró.

Molts d'anys abans era el dia que estrenàvem el vestit d'estiu. I també molt abans hi havia nins petits vestits d'angelets que, de tant en tant, es giraven cap a la Custòdia i -fent-li una reverència- tiraven flors. I també anaven a la processó els ermitans que vivien al Puig, quasi tots ells calbs i amb flors que els havien caigut damunt la calba.

Les Àguiles, sempre el ball elegant

Les Àguiles, sempre guapes i plenes de joies precioses

I Sant Joan Pelós amb els seus bots i les seves reverències a les Àguiles, creu alçada.

Així m'agradaria que també fos el meu Corpus d'enguany