Adéu, 2019

No, aquesta foto no és de 2019.
No sé de quan és exactament.
Però sé que som els amics, la parella i devers 2 anys després d'aquesta foto, el matrimoni -que no era el primer per cap dels dos-
Els meus tres fills sempre han estat el meu puntal, sempre han viscut amb jo les meves passes a la vida i foren els primers que ho saberen i que ho acceptaren de molt bon grat: ja coneixien en Toni i volien que sa mare tornàs esser feliç. I en Toni passà totd'una a formar part de la nostra vida, no només de la meva.

Han estat molt units a tots dos, sé que estimen en Toni i en Toni a ells i a les nétes. M'he sentit i me sent molt recolzada en tot moment. Gràcies, Tonina, Coloma i Miquel per ajudar sempre a la vostra mare a sobreviure.
També ja el coneixia el meu altre gran puntal: en Miquel germà i es feren totd'una molt bons amics. L'hem enyorat tant que en Toni sempre deia i diu encara quan parlam d'ell: "sense dret a morir".
I ens casà en Toni Noguera un dia de maig al terrat del pis de Sant Roc, rodejats de les dues famílies: la seva i la meva. N'Aina i na Klara -molt petites- ens donaren els anells dins un paneret. I na Tina fou el testimoni d'en Toni i en Miquel fill el meu.

En Miquel fill era, per variar, l'encarregat de l'escenografia i la música i tots ens eixordaren amb una gran amollada de coets de confetti una vegada ja casats, abans de començar a sonar "La vie en Rose"

I la festa continuar fins a la nit.....i és ben veritat. Música, menjar, beure, parlar, ballar......

I vull dir ben fort: Adéu 2019: vés-te'n, ja. 

Has estat un molt mal any per nosaltres i no desitjam de cap manera repetir-te.

Demanàvem poc quan vares començar, només un any tranquil i suau, ple d'unió, d'amor i d'amistat.

Has estat dolentet amb nosaltres, 2019: no tornis  mai més a casa. No t'obrirem la porta.

És Nadal?

Per les cases hi ha peparatius de Nadal.
Pels carrers hi ha llumets.
Cada mare, cada padrina, prepara ja la vaixella que s'emplea sols un pic a l'any.
I les copes.
I les palanganes.
I els coberts.
I les estovalles.
Estan proveits de torró i faran o han comanat coques.
Els menuts adornen l'arbre i fan el Betlem.
I tothom ho sap, segons la costum mallorquina:
El dia de Nadal, a cal pare o a cal padrí.
La Segona Festa, a ca la mare o a ca la padrina.
Per les cases.....
Per les cases no vol dir per totes les cases.
Pels carrers....Pels carrers no vol dir per tots els carrers.
Hi ha cases i carrers plens de fam
plens d'odi
plens de bombes
plens de guerra.
Hi ha cases i carrers plens de destrucció humana i física.
Hi ha arbres, que no estan ornats, que cremen i es destrueixen boscos sencers.
Hi ha cases i carrers plens de violència física.
Hi ha cases i carrers plens de violència mental.
Hi ha cases i carrers plens de por.
Hi ha cases i carrers plens de soletats.
Hi ha cases i carrers plens de sufriment.
Hi ha cases i carrers plens de plors.
I sí, és Nadal.....
.....diuen que és Nadal.

Per jo Nadal és....

Una taula grossa amb en Toni i jo, les nétes, els fills i parelles.
Una taula molt ben parada per compartir, tots junts, un gran dia molt  agradable i amb molt de sentiment.
Mostrar estimació i calidesa humana als que se van incorporant a la família.
Tertúlia fins tard que s'allarga tota sola espipellant torrons i ametlles frites.
Sopa farcida, salmó fumat, fiambre, cassola de rap, porcella, indiot farcit.... el que sigui,el que cadascú té el costum de menjar per Nadal.
El menjar això o allò no és important: l'important és menjar-ho junts.
Torrons, coques de Nadal, bombons Ferrero Rocher (no poden esser d'altres, a la nostra família), pinyons ensucrats.
I, per ventura, també, qualque copeta de Pedro Ximénez
Mandarines i rem.
Casa calenteta.
Llumets de colorins a l'arbre.
Espelmes i ornaments.
Però......Nadal també és tristor.
És pensar i tenir ben presents els que hi eren i no hi són.
És tristor.... pensar en totes aquelles persones que estan soles i voldrien no estar-hi, en totes aquelles que, pel motiu que sigui, voldrien cel.lebrar Nadal i no poden o no els deixen.
És tristor, Nadal.
L'alegria ens impregna però no sempre la podem gaudir. I aleshores l'amagam, o ens la fan amagar  involuntària o voluntariament i és quan el Nadal és tristor.
Ai, Nadal contradictori: ja ets aquí.
Siguis com siguis, alegre o trist, benvingut a les nostres vides un any més.
I, siguis com siguis, que siguis per molts d'anys.