Per jo Nadal és....

Una taula grossa amb en Toni i jo, les nétes, els fills i parelles.
Una taula molt ben parada per compartir, tots junts, un gran dia molt  agradable i amb molt de sentiment.
Mostrar estimació i calidesa humana als que se van incorporant a la família.
Tertúlia fins tard que s'allarga tota sola espipellant torrons i ametlles frites.
Sopa farcida, salmó fumat, fiambre, cassola de rap, porcella, indiot farcit.... el que sigui,el que cadascú té el costum de menjar per Nadal.
El menjar això o allò no és important: l'important és menjar-ho junts.
Torrons, coques de Nadal, bombons Ferrero Rocher (no poden esser d'altres, a la nostra família), pinyons ensucrats.
I, per ventura, també, qualque copeta de Pedro Ximénez
Mandarines i rem.
Casa calenteta.
Llumets de colorins a l'arbre.
Espelmes i ornaments.
Però......Nadal també és tristor.
És pensar i tenir ben presents els que hi eren i no hi són.
És tristor.... pensar en totes aquelles persones que estan soles i voldrien no estar-hi, en totes aquelles que, pel motiu que sigui, voldrien cel.lebrar Nadal i no poden o no els deixen.
És tristor, Nadal.
L'alegria ens impregna però no sempre la podem gaudir. I aleshores l'amagam, o ens la fan amagar  involuntària o voluntariament i és quan el Nadal és tristor.
Ai, Nadal contradictori: ja ets aquí.
Siguis com siguis, alegre o trist, benvingut a les nostres vides un any més.
I, siguis com siguis, que siguis per molts d'anys.