Arxiu del blog


dijous, 9 d’abril de 2020

Fa dues setmanes

Fa dues setmanes
que partires per sempre.
T'estim tant
i t'enyor.
Avui tocava fer panades
i robiols.
La cuina era un laboratori.
I demà féiem Pasqua amb els nins i nétes
a ca nostra.
I un ou de xocolata ben gros
per n'Aina i na Klara.
I robiols
i panades de pasta dolça ens alegraven el paladar.
T'agradaven tant que mai
no en menjaves abastament, deies.
Enguany la casa és buida
i demà no farem Pasqua.
T'estim tant
i t'enyor.
Saps?
La clívia va florir
quan tu encara eres aquí
però ni te n'adonares,
i he fet uns cossiols de blat
que han sortit quasi tan blancs com els de les monges
a la Casa Santa.
T'estim tant
i t'enyor.
El meu Dijous Sant, enguany, ha estat
fer net,
regar arbres i plantes,
caminar per dins ca nostra
i endoiar un poc.
I tenir un pensament constant:
avui fa quinze dies que partires per sempre.
I em super de cada dia.
Crec que estaries orgullós de jo,
de la meva força,
del meu confinament solitari.....
T'estim tant
i t'enyor
mirant cada objecte,
cada racó,
cada rajola...
I te veig al corral,
cama damunt l'altra
mirant-me regar.
I regam tots dos mentre tu cantes
i a mi m'agafa un atac histèric de rialles
que no puc aturar.
T'estim tant
i t'enyor.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada