Per en Toni

Morires al teu llit
com els herois de vida.
Lluitares la batalla
amb qui més estimaves
i amb qui més t'estimava.
Eres generós, afable,
i un gran conversador
el temps que estaves bé.
Amic dels bons amics
fins a l'arrel de la soca més profunda.
Me sap greu esser jo qui ho digui:
eres tot un Senyor,
així,
amb majúscules.
Avui fa una setmana
i sembla que encara hi ets.
Ets a Jonquet, 43
entre les plantes del corral
i els mobles de la casa.
Entre els teus llibres de velers
i de la "teoria de la capa límite"
Ets als teus dibuixos,
als teus compassos
i als teus llapis amb mines.
Ets a la teva cabòria de surcar la mar
veles ben grosses
inflades pel llevant.
I ets aquí,
devora jo,
mentre t'escric aquest poema que em surt
massa fàcilment
per esser poema
i per esser per tu.