L'enyorança a la tardor i la covid19

 Un amic meu va dir l'altre dia: "Els colors de tardor són colors d'enyorança". 

I és ben vera. 

Els colors, les fulles que cauen, les plantes que acaben el seu cicle fins la primavera, els horabaixes obscurs que no s'acaben mai, la pluja persistent, els carrers banyats.......

Enyorança de què?

De tot: del reviure en primavera, dels dies llargs, ....

Fins i tot enyorança de coses tan simples com un trempó.

Aquest 2020 és molt difícil per tots i això, crec, ajuda l'enyorança. Enyorança de salut, de passejar amb els amics, d'anar a dinar o a sopar amb els amics..... De poder viure amb unes relacions humanes normals que segurament i desgraciadament no tornaran per ara. Qui sap, fins i tot, si haurem d'aprendre a conviure com ara. Serà molt difícil.

Ara mateix llueix un sol esplèndid i, malgrat això, tot el que m'enrevolta té color i fa olor de tardor.

Per no haver de patir aquestes enyorances me deman a jo mateixa i a tothom:

-No ens hem de reunir si no som del mateix nucli familiar: no tenim, enguany, res a celebrar.

-Posem-nos la mascareta. Però així com toca: tapant el nas i la boca. I no val dur la mateix més del temps que se'ns diu per part de les autoritats sanitàries. A mi també em molesta quan la duc. Però m'estim més aquesta molèstia que no haver d'aprendre a conviure amb la covid19. Rentem-nos les mans molt sovint i utilitzem gel hidroalcòholic quan sigui necessari.

Sabem tots que serà un hivern dur, molt dur, massa dur.

Ajudem-nos, si podem, els uns als altres. El temps del confinament hi havia una gran solidaritat arreu. Tornem-la a posar en funcionament.

Per ventura ens fugirà l'enyorança i la tardor tornarà esser l'estació de l'any amb més colors diversos que ens agraden molt.