Arxiu del blog

dimecres, 27 d’octubre de 2021

Record personal de Joan Alegret

 


Te vaig conéixer a la Universitat catalana d'Estiu a Prada el juliol de 1974. 
Els vespres, a qualsevol bar de la Plaça, féiem tertúlia fins que estàvem cansats (ens cansàvem poc, aleshores) amb na Montserrat Roig, en Josep Mira, na Bàrbara Sanchís..........a vegades també féiem rotllada amb en Biel Mesquida i en Pep Maur i amb gent de Prada de la que no recordo el nom, un bon grapat de persones de diverses edats que teníem interessos comuns.
Un dia férem una cotxada per anar a conéixer un pollencí amic de munpare que vivia exiliat al sud de França, don Pep Guiraud, de "ca'n Llabrés". La seva dona ens tragué un caixó de préssecs, dolços que se fonien dins la boca, i en menjàrem tot el capvespre mentre parlàvem quasi tots alhora.
Eres una persona de posat seriós i molt ocurrent alhora. El teu somriure afable tenia sempre un caire irònic.
Te vaig tornar trobar, temps després, a Palma un dia pel carrer. Ens aturàrem a fer la xerradeta i m'explicares que havies vingut a Mallorca per esser professor de la UIB. Des d'aquest dia recuperàrem el contacte.
Vingueres unes quantes vegades a sopar a casa quan jo estava casada amb n'Andreu Ferrer.
I ens trobàvem i ens véiem pels corredors de l'Edifici Ramon Llull de la UIB cada dia.
Alt, maleta grossa, cara seriosa fins que trobaves o et topaves amb algun conegut o amic teu. Aleshores la teva serietat es transformava en un somriure molt especial.
Va arribar un temps que, per diversos motius, jo també quedava a dinar al menjador de la UIB. Érem un petit grup que ens esperàvem i hi anàvem junts. Més o menys fixes érem tu, en Josep Antoni Grimalt (algú més que ara no em ve al cap (En Nicolau Dolç?) i moltes vegades també na Bel Moll. 
Després de dinar parties al teu despatx a descansar o a treballar: allà hi tenies unes sabatilles (igual que també n'hi tenia unes en Pep Grimalt al seu). Jo solia partir cap a casa, a Valldemossa on aleshores  vivíem.
Aquesta foto és important i curiosa:

Recollies un premi i se te veuen les teves eternes sandàlies amb calcetins.

Eres un home savi: ho sabies gairebé tot.

Gaudies explicant la relació dels escriptor i la seva obra amb el seu signe del zodiac. I n'arribares a crear una teoria ben reconeguda.

No et trobaré mai més pels carrers amb la teva cartera grossa ni somriuràs amb una cella un poc alçada... No duràs sandàlies amb calcetins.... No podràs explicar el signe zodiacal de cada un dels escriptors......

Però sempre el teu record serà ben viu.

I sí, estic molt contenta de que tu estares content de descubrir el meu signe zodiacal després de llegir un curt escrit meu.

Sí, Joan, tal com vares dir i assegurar, som ARIES.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada