Entrades populars

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dijous, 23 de juny de 2022

La nit de Sant Joan: festa d'inici de l'estiu


Si el dia de Sant Joan ens despertam abans que surti el sol el veurem ballar. I, sin nedam  a trenc d'alba, l'aigua de la mar ens purificarà i ens treurem del cos i del cap els fantasmes de l'hivern

El sol, amb el seu ball, celebra l'arribada de l'estiu i molts de nosaltres nosaltres ja ho haurem celebrat aquesta nit, la nit màgica de Sant Joan.

No aniré a cap fogueró a cap platja, ni tiraré coets ni nedaré en la nit.

Però sí que avui és una nit especial.

Per començar, la Flama del Canigó pujada a diverses muntanyes i cims, uneix -de qualque manera- els països de parla catalana.

I la màgia d'aquesta nit no és una cosa nova, una cosa que potser molts creuen que fa un temps s'ha posat de moda i que s'ha importat.

Els costums van canviant i evolucionant i sí podem dir que darrerament cada any som a l'esclat de popularitat  d'aquestes festes.

A Ciutadella és una Festa única, inigualable, emocionant, viscuda profundament. 

I qui hi va només que sigui una vegada sempre se'n recorda i ho reviu cada any amb el pensament i cantussejant la música de "El Jaleo"

I a part de l'espectacularitat?

Mumare ja me contava que quan era jove ella i les seves amigues posaven un tros de plom acabat de fon idre dins una ribella amb aigua freda davall el llit abans d'anar a dormiri l'endemà trobaven la figura de l'eina amb la que trebalaria o treballava ja el seu enamorat. I jo li demanava: "I a tu que te sortia?" Contestava: "una ploma" No sé ni si ho havia fet mai ni si, de veres, li sortia qualque cosa semblant a una ploma. El que sí és cert és que l'eina de feina de munpare fou una ploma: "escrivia" -com deien abans i també segons qui encara ara- a La Caixa de Pensions.

I què me'n deis del vimer que cura els infants amb hèrnia a qui  passen, sortida de sol, per les seves canyes curosament preparades?

El que sí faig -no record des de quan ni com ho vaig aprendre a fer- és un ritual molt senzill i que serveixes per conéixer-nos més a nosaltres mateixos. 

A un full de paper hi escric un llistat del que no m'agrada d'així com som, del que no m'agrada del que m'enrevolta de més prop, el que voldria desaparagués del món. Ho poso a trocets o sencer, és igual, dins qualque cosa de ceràmica, pedra, ferro: que no sigui inflamable. I mentre el sol es pon encenc el paper o papers. Quan tot és cendra ho elimin de la millor manera que puc i sé.





dimecres, 22 de juny de 2022

Una nova etapa

 He caminat a palpentes dins la matinada

i tu no hi eres.

Sabia que no et trobaria,

no te podré trobar mai més.

Però ets prop meu,

ets dins meu i tots els que t'estimàrem.

T'hauria agradat controlar l'encesa

de la font de la plaça,

saber a quina hora passa el camió del fems,

sentir xiular l'home que, fosca negra, agrena el carrer.

Una nova etapa a la meva vida

devora una plaça

amb un arbre de fulles de color vermell-marró-grana

 i un lilà.