He caminat a palpentes dins la matinada
i tu no hi eres.
Sabia que no et trobaria,
no te podré trobar mai més.
Però ets prop meu,
ets dins meu i tots els que t'estimàrem.
T'hauria agradat controlar l'encesa
de la font de la plaça,
saber a quina hora passa el camió del fems,
sentir xiular l'home que, fosca negra, agrena el carrer.
Una nova etapa a la meva vida
devora una plaça
amb un arbre de fulles de color vermell-marró-grana
i un lilà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada