Sent la pluja que juga amb el carrer asfaltat de la ciutat.
El seu renou me dóna conhort
i m'acompanya.
La sent i l'escolt des del tercer pis
i obro la finestra
no fos un miratge.
És real.
Trec el braç i me banya la mà
ben suaument.
Torno a dormir
amb la tranquilitat de l'aigua que juga amb l'asfalt
i hi fa bassiots.
I el renou
suau,
entranyable,
desitjat fa estona.
M'aixec i plou encara.
Una matinada d'estiu
amb pluja que juga amb l'asfalt
i que se sent
suau
des del
tercer pis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada