Tal dia com avui

 

Tal dia com avui a n'U Moll se feia (i se fa) la processó marítima amb tot de barques ben engalanades.

En bon dematí ton pare ja havia fet net com una patena el seu llaüt amb el que anava a pescar. Sempre te volia complaure, ton pare, i sempre ho aconseguia. Uns dies abans ens vérem a ca nostra, a Pollença, i estaves totalment entusiasmada:

- Au, va, hi vendràs? Mira, munpare se'n cuidarà de fet neta la barca i ornar-la amb paperines de tots els colors.

-Sí, clar que hi vendré. I tu i jo què farem?

-Munpare ha pensat que, en tornar de la processó tinguem una serviola ben grossa, que ell haurà pescat, penjada cap per avall i tu i jo ferem com si preparàssim un trempó dins un ribellet. 

-Ooooooh, quines idees més bones!

-Són idees de munpare. T'agraden?

-I molt!!!!!

-Ah i tots tres anirem vestits de fer feina a la mar, com si fóssim pescadors.

I així se va fer.

Na Xesca i jo passàrem un capvespre molt divertit, encara que jo -de tant en tant- veia la sirviola caiguda per avall.

Abans d'entrar al Port, na Xesca i jo començàrem a fer el trempó i moltes senyes d'alegria a les altres barques.

Son pare estava molt gojós de dur-nos amb el llaüt i nosaltres d'ell per fer-nos passar un capvespre molt i molt divertit. I, a més, vàrem guanyar el primer Premi de barques engalanades.