Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dissabte, 13 de desembre del 2008

Dissabte dematí

La ciutat és plena de gent, el dissabte dematí. Segurament influeix que s'acosten les festes de Nadal perquè fins fa poques setmanes no hi havia una ànima per enlloc.
El fred se deixa sentir a les galtes i és molt agradable caminar ben abrigada.
A Cort preparaven per la festa d'avui horabaixa de Santa Llúcia i ahir hi va haver el Messias a la Seu: no hi vaig anar, però me varen dir que la cua arribava a la plaça de Cort.
Ja han muntat les paredetes de pastorets a la plaça Major i tot segueix, com cada any, com un ritual.
I, com cada any, s'acosta Nadal.

divendres, 28 de novembre del 2008

Tardor

Olor de moniato torrat i brou al foc.
Dies curts, amb fosca quasi després de dinar.
Color de caqui i de nespla.
Plogudes fortes i dies resplandents.

divendres, 14 de novembre del 2008

El "Trueque" deixa de sortir en paper

"Trueque", aquesta mena de diari on hem acudit tantes vegades anunciant qualsevol cosa i cercant per comprar qualque cosa concreta, des d'aquest dilluns passat deixa de sortir en paper.
Diuen que funcionaran sols per Internet a http://www.segundamano.es
Supòs que això és degut, entre d'altres motius, al fet que en paper ha deixat d'esser rentable. Per tant, vol dir que la gent cerca feina o classes o comprar o vendre per Internet.
Jo ho veig com un canvi molt important, malgrat la intrascendència del "Trueque". Veurem quin abast tendrà i si els funciona només per la xarxa.

diumenge, 2 de novembre del 2008

El dia dels Morts

Plou darrera els vidres i fa molt de vent.
Les campanes de la Seu toquen a mort per cridar a missa de deu i mitja.
El dia és gris, fosc: la tardor exclata amb tot el seu poder.
I els panellets esperen a la cuina.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Canvi d'hora

Ja hi tornam a esser, amb el canvi d'hora!
Dos pics en l'any duc una descompensació que me dura uns dies i, la veritat, no entenc quin estalvi energètic s'aconsegueix.
Només sé que ahir vaig fer un esforç per anar a dormir tard per començar a adaptar-me i que ha tengut un poc f'efecte: m'he aixecada a les 7 (que eren les i8:-)).
I que avui és aquell dia tan i tan llarg que tot va desbaratat.
Ara veurem com se presenten aquest dies: tenir gana prest, tenir son prest....
En Benjamí ha obert un grup a Facebook sota el títol: "No vull canviar l'hora. No m'agrada gens ni mica"
http://www.facebook.com/group.php?gid=31748744093

divendres, 3 d’octubre del 2008

Octubre

Fa just una hora, el renou dels trons, el calabruix i l'aigua m'ha desperta: tempesta de setembre.
Ara els cossiols de la terrassa fan oloreta de terra banyada i encara plou un poc.
Ha refrescat.
I me vénen al cap totes les rempestes d'octubre que he viscut. I tot l'encant del mes d'octubre.
La mar grisa d'u Moll, els dies replandents, els dies tapats.
La tardor ens envaeeix i vivim l'arribada dels gíngols, dels codonys, de les nesples....

dimecres, 24 de setembre del 2008

Ma mare





Avui fa 16 anys que ens vares deixar.
Era l'any de les Olimpíades de Barcelona.
Sorties de la clínica després d'una operació de vesícula i en Miquel te duia a Valldemossa. Dins el cotxe et vares morir: tranquil·la, sense adonar-te'n. Molt de temps vaig tenir dins el cap la telefonada de na Joaneta. I ara, encara, a vegades hi pens.

La teva artritis et va fer sofrir molt.
Però jo record el teu cantussejar quasi continuu, les teves petúnies del terrat, les teves randes eternes.
El teu preocupar-te pels néts i estimar-los. I donar-lis monedes per la lledriola o per anar a comprar caramels. I cantar-lis cançons sempre seguit.
Les teves poesies.
Les teves matinades quasi nocturnes.
"El lazo negro que ciñe mi guitarra" que recordaves dels romanços de quan eres petita, i les teves històries de la tia de veïnat.
Les rialles que t'agafaven en el moment més inoportú i que volies dissimular fent-ne còmplice els altres.
I els quilos de sucre que compraves, i les mesures d'oli.
I l'organitzar el dinar de Nadal i la barca de les panades de Pasqua.
Les teves angoixes i el Dapaz o l'aigua del Carme.
Saps? Jo també som matinera i m'agrada tenir el rebost ple. I també tenc les meves angoixes.
I, saps? Sempre et tendrem dins el nostre pensament.
I sempre t'estimarem.
Gràcies per tot, ma mare.

diumenge, 21 de setembre del 2008

N'Angelita

N'Angelita viu just a dues passes de ca nostra. És una dona de mitjana edat, baixeta, vivaratxa i simpàtica. És argentina i fa de cosidora.
Aquest estiu, però, ha muntat un artilugi cara als turistes.
El seu nét li ha fet com una caseta molt petita de fusta amb una finestra amb cortines. Ella s'hi posa dedins, a la cantonada de davant ca nostra, per allà on surten els turistes que han visitat la Seu, mou uns titelles i té una palanganeta perquè li posin euros. A canvi, ella dóna caramels.
Li vaig preguntar i me va dir que n'estava molt contenta. El fet és que sempre està rodejada de nins amb monedes a la mà i que són retratats pels seus pares.
Sempre he despotricat del renouer que fan els turistes quan surten de la Seu. Però aquest estiu, cada vegada que sent el trull que fan i veig l'aglomeració que provoquen, pens en n'Angelita i la seva caseta amb teresetes i estic contenta.

dilluns, 8 de setembre del 2008

"Memòria de vida" a lulu.com

A la fi!
Poso l'enllaç direte a la novel·la per si us interessa, almenys, veure la portada.
http://www.lulu.com/browse/book_view.php?fCID=3950730
I de què va "Memòria de vida"?
Idò, mirau, na Marianna, una de les protagonistes, diu a un moment donat:

“Sembla una novel·la, això. Si em fes novel·lista i escrivís aquesta història, els que la llegirien dirien que tot és tan absurd i forçat i que tenc tanta d’imaginació... Mirau, potser ho faré i almanco seré famosa. I, si jo no ho faig, m’agradaria molt que ho fes algú en el futur. Algú que conegui bé aquesta vida que vivim i que no s’avergonyessi de tota la nostra història. Qui sap! Coneixem el nostre present i podem preveure més o manco com pot esser el nostre futur. Però el que no sabem és com serà el futur del futur.”

dissabte, 9 d’agost del 2008

Nedada a Formentor



Avui hem passat el dia a Formentor.
El dematí, tapadot i poques ganes de nedar.
Però després de dinar i quan ja dubtàvem si partir o no ha sortit el sol i ha fet un capvespre meravellós. L'aigua, cristal·lina, verda, fresca, sana... Els pins, entortits pel vent i que quasi freguen l'aigua. No massa gent. Ideal.



I la carretera.........uix, la carretera és una meravella. El Colomer, senyorívol i omnipresent dins la mar blava i fonda. El frondós pinar tot el temps i la muntanya esquerpa d'Albercuix i l'Atalaia acaben de conformar el paisatge.
I veure "U moll" mentre ja baixes, allà com si fos un plat blanc que llueix aferrat a la mar, i les barques que es veuen i les que s'endevinen, ho acaba d'arrodonir: és fantàstic.



En fi, un dia complet i amb ganes de repetir-lo.

divendres, 8 d’agost del 2008

els melons "eriçons"

Ni un no n'hem pogut menjar enguany: han desaparegut del mapa mallorquí, sembla.
Aquells melons de tota la vida, de pell mig groga i mig verda, un poc clavellats i dolços fins arribar a aiguardenters, ja no si són.
N'hi ha uns parescuts (supòs que transgènics) que són bons, però no tant.
A més, el meló "eriçó" formava part de l'estiu mallorquí, de les anades a sopar devora la mar i de les anades amb barca, dels berenars dins un alzinar....
Jo no n'he trobats ni al mercat de Pollença ni al mercat de la Plaça de l'Olivar de Palma i m'han dit que ja no en cultiven.
Haurem de cantar un rèquiem pel meló "ericó".
Si algun mallorquí em llegeix i sap on en venen que ho digui: hi aniré correns.

diumenge, 3 d’agost del 2008

La Patrona

M'he passat mitja Patrona dins la piscina i així no he tengut gens de calor. I no era tota sola: tots hem estat en remull quasi continuament.

En Joan Mas va quedar en blanc quan cridava "Mare de Déu dels Àngels....!", aquesta és la notícia més important.

Hem estat, en Miquel i jo, a ca'n Miquel i n'Antònia amb na Joana i en Pep i na Maria i en Mateu (que ha après a tocar el corn!).
Ca n'Asprer era quasi ple.

I les festes, com cada any.
Verbena pels joves, tertúlia pels més grans, bon sopar, bon dinar, molt bona companyia i molt bon estar.
De matinada, els sons alegres de l'Alborada i ofici i cossiers i refresc a l'Ajuntament.
A les 5, ja, passacarrers amb molta d'alegria i trull dels que havien de fer de moros: aquest passacarrers de cada any cobra més força.
A les 6, Processó.
I a les 7 l'esclafit de festa més gran, a la Plaça de l'Almoina, amb els Moros i Cristians. L'olor de mesclat, suor i pólvora la visc cada any des que tenc record. I Déu fagi que poguem estar junts molts d'anys per la Patrona (i que vosaltres ho vegeu, clar)
Una gentada, una calorada, una bona Patrona.

divendres, 27 de juny del 2008

I la calor

I la calor ha arribat sense avisar.
Tenia esperances, després de tant de ploure enguany, que no en faria tanta.
Però la xafogor, la calentor del sol, la roba que s'aferra és ben present, ja, com cada estiu. I aigua, beure molta d'aigua. I no sortir a les hores de més sol: s'està tan bé, dins el pis:-)
I la platja. M'agrada molt anar a la platja i ficar-me dins l'aigua i sortir-ne ben nova. Fer allò que jo en dic "alliberar els fantasmes de l'hivern".
Enguany, amb això del mal temps que ha fet fins fa poc, només hi he anat un pic i l'aigua era tan freda que sols m'hi vaig poder remullar. Encara tenc pendent "alliberar els fantasmes".
La ciutat és calenta i l'asfalt crema davall els nostres peus.
L'estiu és aquí.
I, enguany, ha arribat sense avisar, sense fer-se sentir.

dimecres, 25 de juny del 2008

Na Tonina fa 30 anys!





Avui fas 30 anys!
Començava l’estiu i la calor i anàrem –ton pare i jo- a primera hora del matí a la clínica Marenostrum. Ens dugueren a una habitació amorfa, crec que era la 213. Allà hi vengué tot d'una sa mare de ton pare, que sempre era present als vostres neixements.
Vaig preparar la robeta que volia et posassin i em vaig allargar al llit i vaig esperar: fores molt bona de tenir, petita.
El tio Tomeu va haver de deixar el dinar familiar de les festes de Muro i va venir ben ràpid.
Fa 30 anys que vares néixer: petitona, rossa, color de rosa, tendre, rodoneta, suau...
Era un diumenge i el dia de la final del Mundial de fultbol de l’Argentina i, a les 2 del migdia en punt, vares néixer.
Eres la primera .
Després en vengueren 2 més que acabaren d’omplir el meu goig: petitons com tu, tendres com tu, una morena i un ros, color de rosa com tu, rodonets com tu, suaus com tu...., però que avui no fan 30 anys, encara:-)
Revisc les vivències i els records i el cap se m’infla. He trobat per ca nostra una postal de quan eres petita que diu “Per una mare que mai s’oblida” I el teu nom. I no he pogut evitar una llàgrima.
I, si fos ara, et tornaria tenir, a tu i els teus germans. Sou el millor que m’ha passat en aquesta vida.
I a vegades pens que, si pogués tornar viure, segurament faria molt poques coses diferents. No ho sé massa bé. Ara tenc experiència, serenor, maduresa... però no et tenc petitona, tendre, suau, rosseta, color de rosa....
Només sé que t’estim, que m’agradaria esser prop teu en els teu 30 anys i que, l’únic que et desig en aquest món, ara, és que estiguis bé i siguis feliç.

Que tots tres (número preferit meu, també) estigueu bé i sigueu feliços.

T’estim molt.

Molts d’anys!

Un beso.

diumenge, 15 de juny del 2008

El Castell de Montjuic

Avui Barcelona cel·lebra la tornada a la ciutat del Castell de Montjuic.
I jo tenc una història personal, amb el Castell de Montjuic.
Un oncle del meu pare -i, malgrat això, de quasi la mateixa edat que ell- en temps de la guerra vivia a Barcelona, feina feina a ca'n Jorba i era del POUM.
Una vegada acabada la guerra va esser detingut, duit al Castell de Monjuic i condemant a mort.
Sentir-li contar escarrufava.
Passava unes grans pors de no esser cridant, dematinada, per afusellar-lo.
I un dia el varen cridar. La seva desesperació era grossa.
El tragueren a l'explanada i li digueren que es posàs a córrer. Ell ho feu esperant sentir el tret que acabaria amb la seva vida. Aquest tret, però, no va arribar mai.
I ningú, encara ara, no en sap el perquè.

dissabte, 14 de juny del 2008

Es Jonquet, salvat!

L'altre dia era Cala Tuent i avui és Es Jonquet.
A Mallorca anam fent camí:-)
El Consell de Mallorca (Francina Armengol, PSIB-PSOE) ha declarat Es Joanquet BIC (Bé d'Interès Cultural) per tal d'evitar-hi la construcció prevista d'uns enormes blocs de pisos.
I seguirem veient els molins.
I ens podrem passejar pels carrers d'Es Jonquet, amb les seves construccions baixes i unifamiliars.
I podrem tenir esperança en el futur.
Això només és un fet. Però la vida es fa de petits fets.
Benvenguts siguin els fets com aquests!
Mallorca els necessita.

dimecres, 11 de juny del 2008

...i plou

Palma (altitud: 15 m.)
Elaborado: miércoles 11 de junio de 2008 a las 06:50:16 (hora local)
Fecha
mié 11 jue 12 vie 13 sáb 14 dom 15 lun 16 mar 17
am pm am pm am pm
Estado del cielo Intervalos nubosos con lluvia Intervalos nubosos con lluvia Intervalos nubosos con lluvia Intervalos nubosos con lluvia Intervalos nubosos Intervalos nubosos Intervalos nubosos Nuboso Intervalos nubosos Intervalos nubosos
Prob. precip.(%) 95 75 35 10 10 35 30
T. Máxima (ºC) 23 25 24 23 24 23 22
T. Mínima (ºC) 16 14 15 17 17 17 16
Viento Nordeste Nordeste Noroeste Sur Norte Norte Oeste Sur Oeste Norte
(km/h) 11 11 18 18 22 11 11 7 11 18
Indice UV Máximo 8 9 9

Ciutat és plena de turistes esmaperduts
Torna ploure. I plou amb força i d'aquella manera que sembla no ha d'aturar.
Roba d'estiu cap aquí, roba d'estiu cap allà. I uns jerseis que he deixat sense guardar i que me fan molt bon servei.
Carrers banyat.
Gent que va d'estiu i té un freter.
Gent que sembla disfressada, com jo mateixa, vestida mig d'hivern i mig d'estiu.
Vendrà a visitar-nos l'estiu enguany? Qui ho sap!

dimarts, 10 de juny del 2008

Tremens Teatre




La meva filla Tonina La d'enmig, a la foto) dirigeix el grup de teatre Tremens, a Barcelona.
I el meu fill Miquel en porta la publicitat.
Me fa ganes posar el grup aquí i, de passada, desitjar-lis molts d'èxits!

ACTORS: Yolanda Barneda , Jean Carlos Depablos , Tonina Ferrer, Silvia López , Micheal Neslade i Juan Carlos Pérez .



Equip:
LLUMS I SO: Guillem Lamoglia
AUDIOVISUALS: Santos Miguel
ESCENOGRAFIA: Sever Dalmau
FOTOGRAFIA: Rossana Tutavilla
PUBLICITAT: Miquel Ferrer
COREOGRAFIA: Irene Miquel
DIRECCIÓ:
Tonina Ferrer

La seva web aquí



dissabte, 7 de juny del 2008

Cala Tuent, salvada de la construcció

Del diari d'avui:
"La Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha donat la raó al Consell de Mallorca i fa bona la reconversió de sol urbà a rústic d’una extensió de 482 mil metres quadrats de cala Tuent, on s’havia de construir un hotel i fins a 260 habitatges unifamiliars destinats en la major part a segones residències."



I s'obre un fil d'esperança i d'optimisme.
Ja tenim massa hotels, a Mallorca!
Només he estat dues vegades en ma vida a Cala Tuent, però em va entusiasmar.



A la Serra de Tramuntana, al terme municipal d'Escorca, per devora Sa Calobra, molt mal d'anar i gratificant quan hi arribes.
És molt agradable aixecar-se el dematí, fer un cafetet, obrir l'ordinador, mirar els diaris i..... trobar-te amb notícies com aquesta:-)

dimarts, 3 de juny del 2008

La cultura del vi

A ca nostra som de la cultura del vi:-)
A ca nostra i crec que a quasi bé tota la Mediterrània.
Sense excessos, clar. No cal ni dir-ho.
Un bon dinar i una o dues copetes (no més) de vi el fan rodó.
No m'agraden els licors (només el pacharán) i, com més anys tenc, menys m'agrada la cervesa.
El que m'agrada és el vi. I m'agrada blanc. I m'agrada negre. Però el blanc, en l'estiu, és el meu preferit. I en l'hivern també. Un vi negre, per agradar-me, ha d'esser molt bo. I un vi blanc fresquet sempre el trob bo.
Quan era petita i jove i vivia amb els pares, sempre hi havia vi a taula i no record que mai me restringissen beure'n, si en volia. De petita potser sí, supòs que sí, segur que sí, però no ho recordo i estic segura que no en demanava.
El que no m'agrada és beure vi tota sola. Pens que el beure vi forma part d'un ritus: es necessita bona companyia, menjar alguna cosa, una agradable conversa. I aleshores tot és quasi perfecte:-)
El meu germà Miquel fa uns anys que fa vi d'unes poques vinyes que tenen a la Rafal i que reten molt. Li surt un vi molt bo. Primer el feia amb els peus i, un any pel seu aniversari, entre tots, li vàrem regalar una màquina premsadora i ara el fa en un bluf.
Mai no he restringit beure vi als meus fills. Tampoc no són grans bevedors, tot s'ha de dir. I ben contenta que n'estic.
Agradar el vi no vol dir beure'n molt, de cap manera. Agradar el vi vol dir assaborir-lo en bona companyia, menjar alguna cosa i una agradable conversa.

diumenge, 1 de juny del 2008

Gotes d'enyorança damunt els nostres cossos

A la fi he pujat un llibre a lulu.com
És un llibre de poemes curtet que vaig escriure fa temps, però que crec és intemporal.
Es diu "Gotes d'enyorança damunt els nostres cossos" i, segons la web de lulu.com, és a la venda JA aquí
:-)
He posat primer aquest perquè no ha de tenir cap portada especial i ja el tenia preparat.
Després vendran "Una anul·lació total" (només queda retocar un poc la portada (que ha fet la meva neboda (Maria Serra de Gayeta i Llobera) i m'agrada moooooolt) i , a la fi, "Memòria de vida (encara estam parlant sobre la portada, però ja és bastant definida).
No sé com anirà això de l'autoedició.
Quan he clickat la darrera opció de totes m'ha agafat com un "canguelo", exactament igual que quan veia un llibre meu publicat ja en paper.
Ja no té volta de fulla: "Gotes d'enyorança....." ja és "al carrer".
Ai! Estic molt contenta

La cultura de l'oli

Hi ha res més bo que el pa amb oli?
Torrat o sense torrar, amb tomàtiga fregada o no, amb tomàtiga tallada o no. La fregada, clar, de ramallet, la tallada, clar, d'aquestes d'estiu tan vermelles i tan dolces.
Amb olives o sense.
El pa amb oli és un aliment essencial pels mallorquins.
Les oliveres formen part del nostre paisatge natural i a la tardor les olives són presents a qualsevol maercat.
I l''oli és -i ha estat- elemental a la nostra dieta.
Ma mare deia que a una casa era necessari sempre haver-hi oli, arròs, sucre i farina.
L'oli abans es comprava a mesures (una mesura=16 litres) i es solia guardar dins una alfàbia.
M'agrada entrar al rebost i veure les botelles d'oli. I la garrafeta d'oli de Sóller per fer pa amb oli.
A quasi tots els restaurants sempre hi ha, damunt la taula, unes setrilleres. Darrerament sempre l'oli que hi ha és d'oliva i sol esser bastant bo.
I a Caimari, cada any, es fa la fira de l'oli.
I el bon oli és imprescindible per fer, per exemple, un bon trampó o un bon tumbet.
No m'agrada gens utilitzar grasses com la margarina i semblants.
Un bon raig d'oli, una ceba a sofregir, i ja podem començar a cuinar quasi qualsevol plat.

diumenge, 25 de maig del 2008

U Moll

Ara ja som a Ciutat: plou i se senten trons. Vaja dia del Corpus què ha fet!
He anat a Pollença a dinar amb els meus: una paella boníssima, una ensalada refrescant i ensaïmada.
Un poc l'horeta al sofà de la sala i -sense esperar la processó perquè tanateix amanaçava ploure- en Miquel, n'Antònia i jo hem anat a n'U Moll (als mapes dit "Port de Pollença" però nom que un pollencí no li donarà mai. No ja per la "coa" "de Pollença", sinó per "Port": és "U Moll", sempre ha estat així i segurament sempre ho serà).
I estava tapat, i feia fred i vent i la mar era grisa fonda com sol esser en l'hivern o el setembre.
Aquest Moll on he nedat tantes vegades, per on m'hi he passejat tant, i per on hi he disfrutat tant.
I, per acabar-ho d'arrodonir, hem pres un cafè a l'hotel Sis Pins, hotel que va fer mon pare l'any 52 i que va vendre 7 anys després.
Turistes perdulats, platges sense gent, persones que anaven d'una banda a l'altra com si no sabessin què fer.
U Moll.
Hi he passat molt bons moments, també, amb els meus fills, sobretot de petits.
La mar de plom,
grisa.
Núvols
de plom,
grisos,
damunt nosaltres.
Una brusca
repentina
ens ha fet córrer cap al cotxe
i s'ha acabat, per avui, U Moll.

dijous, 15 de maig del 2008

Diada per la llengua

Dissabte i organitzat, com cada any, per l'Obra Cultural Balear, es celebrarà a Palma la Diada per la llengua amb el lema "La nostra llengua al carrer". Hi ha actes a la plaça d'Espanya, a la plaça de Cort i al Casal Alcover.
Allà serem:-)
I n'han passades tantes, de diades per la llengua...........
He procurat anar a quasi totes.
El correllengua. Vaig córrer per la carretera de Valldemossa amb la Flama de la llengua a les mans: va esser molt emotiu.
El mosaic gegant de la Plaça Major que va deixar llegir des de l'aire "Som una comunitat històrica".
La passada de la Flama de mà en mà per tot el centre de Palma.
Concentracions anuals.
Diades per la llengua.
Diades reivindicatives.
Diades amb gran afluència de gent.
I s'ha avançat? I clar que sí! Cada any avançam un poc més i la presència del català és ben patent.
Cal, però, arribar a la total presència social del català. I, un any més ens manifestam festivament per tal d'arribar a aconseguir-ho.

dissabte, 10 de maig del 2008

N'Idò


N'Idò és la nostra moixeta.
El setembre farà, ja, tres anys que la tenim i és una meravella.
Va arribar a ca nostra, tota blanqueta, amb devers 5 mesos. Petitona, indefensa.
Ha crescut, ha agafat el color dels siamesos i és una siamesa perfecta.
Tranquil·la, suau, elegant, carinyosa, xerraire.
Me fa molta companyia quan estic tota sola.
A mi, abans, me feien por els moixos. I, a la fi, he comprès que són animalets que pareix no han acabat de crèixer: ingenus, espantadissos, juganers. I que són encantadors.
Independents, fan el que ells volen, però sempre et tenen present.
Almenys, n'Idò és així.
L'estimam molt, a n'Idò. I ella, a la seva manera, segur que ens estima a nosaltres.

dimecres, 7 de maig del 2008

A Sóller pes Coll

Ahir decapvespre vàrem anar, amb en Miquel i n'Antònia, a Sóller.
No volguérem agafar el túnel i anàrem per la carretera que tantes vegades havíem fet quan anàvem a veure-hi la padrina: pes Coll.
Trobàrem, en tot el camí, només 5 cotxes i uns quants ciclistes.
Pareixia que tornàvem molts d'anys enrera.
La vegetació, exhuberant. I les voltes es transformaven, amb tan poc trànsit, en suaus i acollidores.
A Sóller començaven les festes de Sa Fira i la plaça era plena de gent.
Ens trobàrem amb n'Ignasi cosí i sopàrem de tapes a un bar de la plaça.
Conversa agradable, capvespre i vespre suau i amb bona companyia

dissabte, 3 de maig del 2008

S'Arracó

De dijous dematí fins ara fa una estona he estat a S'Arracó, a ca la meva amiga Mª Francesca.
Hem fet molt de relax: dormir, menjar, no fer res, mirar créixer les plantes del jardí, esperar una rosa que s'obria....
Sa mare ahir ens va cuinar unes faves boníssims acabades de collir.
Dijous dinàrem a Banyalbufar i després anàrem -per una carretera atrevessant part de la Serra de Tramuntana- fins a Valldemossa a prendre un altre cafetet.
Quin paisatge, per la carretera! La verdor ens envaïa.
Pins, alzines, mates, oliveres: la nostra terra encara és viva:-)
I el Port d'Andratx, des de S'Arracó, que és just devora, el nucli antic del qual es conserva encara molt bé.
I la badia plena de barques.
I, per davall el pont de fusta, ple d'ànneres.
I un corb marí que es deixava veure.
La casa, gran, acollidora.
El jardí suau i amb un esplet de roses de tots colors.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Menorca

Tres dies a Menorca fabulosos.
Hem vist Maó, Ferreries, Es Mercadal, Es Migjorn gran, El Toro
Un poquest més d'una hora de vaixell d'Alcúdia a Ciutadella. L'entrada al port preciosa, com un port en miniatura.
M'ha agradat sentir xerrar ciutadellenc i la simpatia dels amics que hi hem retrobat ens ha fet, encara, més agradable l'estada.
Ciutadella destil·la pau i tranquilitat. És tan agradable passejar pels seus carrers! Cases planta baixa, emblanquinades o pintades, carrers estrets i nets. I el carrer de Ses Voltes, impertèrrit com sempre, senyorial com sempre, elegant i agonbolador com sempre.
Hem menjat peix.
I musclos de roca.
I oliaigua.
I hem pres un ginet a la tranquil·litat suau de Ses Voltes.
I hem comprat formatge.
I visita obligada a Punta Nati, desèrtica i àrida.
Hotel turistero molt gran ple d'Imserso, però molt bé. Bona habitació, bons berenars i bons sopars.
I l'illa verda, verda d'herba, de ferratge, d'arbres quasi tombats pel vent sempre serà dins la memòria.

dijous, 24 d’abril del 2008

De premis literaris

Quan ets molt jove, no guanyes perquè ets una desconeguda. Quedes sempre -o quasi sempre- finalista.
A la fi en guanyes un! (El Ciutat de Manacor, amb "Taules de marbre) I un membre del jurat (En Blai Bonet) et diu tranquil·lament (sense saber que ets tu) que era una obra de molt mala qualitat. Què hi farem: tots sabíem com era en Blai Bonet.
En guanyes un altre (El Joan Fontiroig, de Campos amb "Nosaltres esperàvem Míster Marshall") i ja tens dues obres publicades. Molt bé!
Te cases, tens fills, et dediques a altres coses i, per una llarga temporada, deixes d'escriure creació.
Quan t'hi tornes a posar tens l'oportunitat de publicar sense premi. Perfecte!
"La bruixa Lonieta" (Ed. Cort, 1992) és vertaderament un èxit.
"Memòria de vida" (El Gall editor, 2004) és un fracàs de promoció i distribució. La gent que el llegeix diu que és molt bo. Però el llegeix tan poca gent...
Cercques publicar dues novel·les curtes i parles amb un editor. Et diu "Presenta't a tal premi". I tu ho fas (amb "Una vella escriptora famosa") pensant que això de "Presenta't a tal premi" vol dir -ingènua!- que és el camí per publicar-te l'obra.
Passa que, quan ets jove, ets una desconeguda. Quan et coneixen o ets massa vella o "massa" (?) coneguda per guanyar un premi i, així, poder publicar.
Has estat molt de temps "out" de la literatura de la teva terra i has perdut molts de contactes editorials i d'escriptors. Et costa molt publicar.
I aleshores ve quan en Benjamí t'explica això de lulu i veus el cel obert:-)

dimecres, 23 d’abril del 2008

Sant Jordi

Pregària de Salvador Espriu
Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Cala Gamba

Avui hem dinat al Club Nàtic de Cala Gamba:peixet ben bo i postres delicioses.
Ha fet una ventada tot el dematí i les ones semblava, quasi, que volien entrar dins el restaurant. El cotxe, aparcat bastant enfora de la mar, ha quedat salat.
I era molt impressionant veure la mar com bramulava i les ones alçaven sabonera fins a 3 ò 4 metres.
Cala Gamba és un barri estiuejant molt prop de Palma. Tranquil. Primitiu. Cases planta baixa, la majoria, i que transmeten unes ganes de viure-hi grosses, fins i tot tot l'any ja que és tan prop de Ciutat. Moltes barques al Club Nàtic, sobretot llaüts.
Un restaurant per repetir i una passejada que farem un dia que no fagi la ventada d'acui.

divendres, 18 d’abril del 2008

A caminar!

El peu me molesta molt poc, ja (ja era hora!) i a partir de demà aniré a fer la volta per la vorera de la Mar i tornar pel Parc de la Mar o per Sa Calatrava.
Fins ara he anat caminant per quatre carrers de Ciutat, però molt poc i sense esser una cosa fixa.
Quan me varen operar l'altre peu ja vaig engreixar i ara ho he tornat a fer:-(
Hi aniré horabaixa i no fallaré cap dia, a no esser que plogui.
És un passeig molt agradable i que, a més, és just devora ca nostra.
Ja us explicaré si el peu me deixa fer el que vull o si em limita.
I, quan me posi una talla menys, també us ho diré:-)

dimarts, 8 d’abril del 2008

Primavera

Ha florit la clívia: tres flors vermelles meravelloses. La clívia se diu que floreix per Pasqua i, que no hagi florit fins aquesta setmana, confirma (per si no ho sabíem:-D) que enguany Pasqua ha estat molt prest.
El roser treu ponselles, encara sense flors.
I la molló m'envaeeix.
He estat tres dies amb febre: molt de llit i suar. Poca gana i n'estic contenta, mem si m'aprim un poquet:-)
Esper les pluges de l'abril, que no arriben
I ni ganes d'escriure tenc.
És allò de trobar-se davant un full en blanc, voler escriure i no saber per on començar.
I me vénen al cap aquells versos de na Carme Riera:
"Diuen que ja ha arribat, la primavera:
porta un vestit verd, semi-entallat,
s'hosteja al gran hotel....."
O aquells fabulosos de Blai Bonet:
"Record, alçant la dolça bandera
de la canyamel primera
pels camins d'aigua de l'hort.
Joc en l'aigua: primavera!"

dilluns, 31 de març del 2008

Radioescope

Ha mort Salvador Escamilla.

"Aqui Radioscope, su programa matinal. Un show con estrellas, noticias y humor. Y hasta un átomo de felicidad".

Aquesta era la lletra (si no record malament) de la sintonia de Radioescope el programa que, cada dia, feia en Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona durant els anys 60 i busques. (Corregit: abans havia posat a Ràdio Miramar)
Allà vaig escoltar, a mitjans/finals dels 60, per primera vegada quasi tots els cantautors catalans del moment.
Jo era una adolescent i en l'estiu, a Pollença, escoltava la ràdio. Sintonitzava Ràdio Miramar per casualitat, perquè les muntanyes permetien sintonitzar molt poques emisores i totes de l'altra banda de la mar. I me vaig "enganxar" a Radioescope. Era els dematins i durava bastant. Les cançons m'agradaven i tot el que deia en Salvador Escamilla, també.
Gràcies, Salvador, pels bons moments que em vares donar en la meva adolescència.
Descansa en pau.

diumenge, 30 de març del 2008

El canvi d'hora

Supòs que és un tòpic, avui, parlar del canvi d'hora.
Però és que mai no he entès de què serveix canviar l'hora si no és per trastocar el quefer quotidià.
Els primers dies el cos funciona amb l'hora antiga i, almenys a jo, costa molt adaptar-se.
M'he aixecada a les 7 (que eren les 8), he tengut gana a la 1 (que eren les 2) i tendré ganes d'anar a dormir a les 10 (que eren les 11). No sé, tan sols, si m'he embullat. El que sé és que, ara, són quasi les 5 i mitja:-) (del capvespre, clar)
Un bon embolic.
I per què? Diuen que per estalviar energia, però la veritat és que no ho entenc. I m'ho han explicat mil vegades.
De totes maneres, m'estim més aquest canvi de primavera que el de la tardor.
Ara anam dues hores adelentats en relació a l'hora solar.
I, ja que som, posaré aquí una glosa que me deia ma mare i que és de quan, en temps de la repúblicam, també varen canviar l'hora:

"U govern d'avui en dia
està molt adelantat,
jo mai m'haguera pensat
que a les deu fossin migdia."

dimarts, 25 de març del 2008

La casa buida

I, després de les vacances escolars, la casa queda buida.
Sempre és curt, el temps que compartim amb els fills.
I, durant les vacances, encara que no hi sigui sempre, sé que arribarà més prest o més tard.
Malgrat les improvitzacions de venir a dinar o no, sé que hi vendrà alguns dies.
Sé que és aprop encara que no el vegi en tot el dia.
Sé que és aquí quan es passa el capvespre al sofà i no em deixa veure per la tele el que jo vull.
El vaixell encara no ha partit i jo ja l'enyor.
Però sé que, a l'altra banda de la mar, està bé i és allà perquè és el que ha de fer.

dissabte, 22 de març del 2008

Divendres Sant



A Mallorca les processons de Setmana Santa sempre han estat solemnes, silencioses i serioses.
Darrerament, sobretot a Ciutat, amb la incorporació de nous "passos" i noves confraries, potser ha canviat un poc. Però no massa: continuen amb el seu esperit auster.
A Pollença, des de principis del segle XVIII, el Divendres Sant fan el Davallament, al Calvari, i després una processó fins a la parròquia.
Mon pare no anava de processons de Setmana Santa, però el divendres, que venia una gentada de fora -i hi ve, encara- li agradava estar damunt el portal i veure passar gent.
Un dels primers anys que a Pollença varen començar a arribar el que anomenàvem "forasters" (sobretot d'Andalusia foren els qui vengueren a aquesta vila) mon pare, damunt el portal, veia passar gent. Passaren dos homes xerrant molt fort i com empipats. Venien de veure la processó i va sentir que un deia a l'altra:
-Qué cosa más seria. Si esto parece un entierro....

dilluns, 17 de març del 2008

Cuinar

Cuinar me relaxa completament i me fa passar molt de gust.
Cuinar sense presses.
A més, m'agrada montar grans "tinglados" com, per exemple, fer les panades de Pasqua o un arròs per 12. O croquetes d'un pollastre rostit sencer.
És que és una meravella veure com uns trossos de carn i verdures s'han transformat -després d'unes hores de preparar i cuinar- en un fabulós arosset brovós.
O com un caramull de carn, farina, oli i saïm es transforma en palanganes plenes de panades que, a més, aromatitzen tota la casa fins a sortir a l'escala.
O com de dues albergínies, quatre patates i dos pebres vermells surt el deliciós "tumbet".
Per a mi, a més d'agradar-me, és molt gratificant.
Si necessitau una cuinera, ja ho direu:-)

dijous, 13 de març del 2008

Capvespre a Sóller

Ahir anàrem a dinar a "Ses Porxeres" (costellestes a la pedra, boníssimes) i després enfilàrem cap a Sóller.
Amb el túnel, molt ràpid.
I, en arribar a Sóller, l'esclat de tarongers i llimoneres carregades a rompre.
Anàrem a la cooperativa a comprar oli verjo. Un pa amb oli amb oli verjo de Sóller és un menjar deliciós.
Agafàrem els camins de "S'Horta" per sortir a la carretera i anar cap al Port. Més tarongers, més llimoneres, més verdor.
Voltàrem pel Port i ens asseguerem a un bar devora la mar a prendre un cafè. La mar suau, tranquila. El sol esplendorós d'horabaixa.
I vaig recordar, entre l'oli verjo i els tarongers i llimoneres, totes les vegades que, de petita i joveneta, havia anat a Sóller: allà hi vivia la meva padrina materna amb l'oncle Ignasi i la tia Antònia. Vaig sentir a la boca el gust del pa amb oli preparat per la tia Antònia dins la cuina de can Cirer, just devora l'estació del tren, vaig veure els cabells blancs de la meva padrina asseguda a la camilla. I me va agradar recordar totes aquestes coses.
I el sol es començava a pondre, qun vàrem partir.

Com arribar a la tele?

De cada vegada, pel que jo pens i els comentaris que me fan, m'animen més a estar segura que "Memòria de vida" és una novel·la totalment cinematogràfica. I, a més, podria esser (no necessàriment, però) tipus culebrot.
Què puc fer per arribar a TV3 o a IB3 o a qualque guionista (o no guionista, clar) que m'hi pugui posar en contacte per provar mem què?
Qualque contacte?
Qualque idea?
Qualque adreça?
Qualque e-mail?

dimarts, 11 de març del 2008

"Una anul·lació total"

Ja tenc corregida "Una anul·laciól total", novel·leta molt curta i molt sagnant, segons el meu parer. És una història d'angoixes, desencants i amb una protagonista que és una anul·lació total i que reviscola per una cadena de fets terribles que passen a la seva vida.
"Gotes d'enyorança damunt els nostres cossos" i "Una anul·lació total" seran els primers en tenir l'ISBN i, per tant, en veure la llum a lulu.com. N'estic molt contenta.
Seguesc picant "Memòria de vida" i tot d'una, també, en demanaré l'ISBN

El roser de la terrassa

Pel gener vaig podar el roser de la terrassa i ara treu ulls a les totes.
Fa fred encara, però, per arreglar els cossiols.
Vull sembrar geranis i més rosers però crec que esperaré que passi març per les ventades.
La clívia enguany no florirà per a Pasqua, és massa prest.
I el gerani que fa olor de llimonera no treu cap flor.
Els ciclàmens, una meravella, i les heures de les pasteres, també.
Hi fa fred, però, a la terrassa, per arreglar ramallers.
Ja diuen allò de "març, marceja"

dissabte, 8 de març del 2008

Dia de la dona

Vida en desigualtat

Maternitat. Mig milió de dones mor, cada any, en donar a llum en els països en desenvolupament.

Mortalitat. A l'Àfrica subsahariana 1 de cada 16 dones mor durant l'embaraç o el part.

Pobresa. Hi ha 1.200 milions d'éssers humans sumits dins la pobresa; el70% són dones.

Analfabetisme. Dos terços de les persones analfabetes en el món són dones. A molts de països tenen limitat l'accés a l'educació, a la salut, al control dels recursos naturals o el dret a esser propietàries.

Violència masclista. La violència contra les dones ni tan sols és un delicte tipificat a 102 països i la violacio dins el marimoni tampoc ho és a 53.

***

I de la Vikipèdia:


La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.

El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.




divendres, 7 de març del 2008

dijous, 6 de març del 2008

Quina ventada!

Basta aquesta fotografia de la Cala de Sant Vicenç (a Pollença) amb aquestes onades per il·lustrar la ventada que va fer ahir.
Avui ha calmat i fa un sol esplendorós i un fred que pela.
El vent bufava fortíssim i se sentia renou a les plantes de la terrasa, que anaven furibundes, per dins la ximeneia, que recordava el bramular dels geners a Pollença quan era petita i plovia dies sencers i feia aquesta ventada dies sencers.

dimarts, 4 de març del 2008

Votaré

Votaré per tots els anys que no vaig poder votar.
Votaré perquè crec en la democràcia.
Votaré perquè vull que el nostre país avanci.
Votaré perquè és el meu dret i el meu deure.
Votaré perquè encara tenc entusiasme.
Votaré perquè avanci més la política social.
Votaré perquè els immigrants es puguin adaptar lliurement.
Votaré perquè tots els avenços científics puguin seguir endavant.
Votaré perquè en tenc ganes.

diumenge, 2 de març del 2008

Avui fa 34 anys que varen executar Salvador Puig Antich

Era molts d'anys després de quan em deien

que si em tocava un granet del triangle del nas

em

m

o

r

!

r

!

a.

Era molts d'anys després dels meus primers records

i les primeres

l l

l l i b e r t a t s l

i t l l i b e r t a t s

b l l i b e r t a t s b

l l i b e r t a t s t t e

r r a r

t l l i b e r t a t s t a t r e b i l l i

l l i b e r t a t s b r a b e r

t i e t t a

s l l i b e r t a t s t s

l l i b e r t a t s

l

l l i b e r t a t s

al cap del moll.

Era ara:

deu del matí.

Era avui:

dos de març de mil nou-cents setanta quatre.


dissabte, 23 de febrer del 2008

Banyalbufar

Ha pujat la boira mentre dinàvem.
Abans, un cel clar i un sol resplandent ens han convidat a seure a la terrassa del restaurant.
Una paella molt bona mesclada amb una conversa agradable.
La mar es deixava mirar als nostres peus, d'un color blau fosc d'hivern i plana, totalment plana.
Les marjades, plenes de tarongers i llimoneres i on s'endevinaven les tomàtigues de l'estiu, són un exemple d'aprofitament de terra impressionant.
La carretera vora mar i dins les muntanyes amb un pinar on no hi pega el sol mai. Els marges de la carretera humits, gotejant.

dijous, 21 de febrer del 2008

Campanya electoral

Aquesta nit comença la campanya electoral per les eleccions generals.
És una notícia més, però crec que per tots els que hem viscut el franquisme és molt més que una notícia: és la llibertat -impensable i desconeguda aleshores- que ens visita cada quatre anys. És la possibilitat de participar en el nostre present i el nostre futur.
Sovint sent a dir que tots els polítics són iguals, que la política no serveix per res...
Però per jo no són iguals tots els polítics i la política serveix per a molt.
No haver de tenir por, poder dir lliurament el que pensam... Això és elemental. Per no anomenar mil fets que són producte d'uns o d'altres polítics.
Una cosa tan simple com introduir una papereta amb uns noms dins una urna per molts de nosaltres sé cert que és importantíssim. I no, sols, pels que visquérem el franquisme.

dissabte, 16 de febrer del 2008

Gotes d'enyorança damunt els nostres cossos

Ha arribat la prova de lulu.com d'aquest llibret meu de poemes! Ara he de demanar l'ISBN i ja el podré posar a la venda.
Hi ha alguns poemes d'aquest llibret a la web de n'Arian i aquí en vaig posar un sobre el cinema els diumenges decapvespre.
M'ha fet una il·lusió grossa i el primer que he fet ha estat ensumar el paper: us en riureu, però fa la mateixa oloreta que si fos editat per una editorial. Amb la ventatge que no he de bregar amb ningú: sols amb jo mateixa. He tengut mala experiència amb els editors: un no m'ha fet gens ni mica de promoció i l'altre no em vol pagar els drets d'autor malgrat els hi hagi reclamat mil vegades.
Així, amb lulu.com, m'hauré de fer jo mateixa la promoció, però això m'agrada i ho he fet durant alguns anys per una editorial. I no costa ni un euro fins que no et compren un llibre.
Ja us aniré explicant.

dilluns, 11 de febrer del 2008

Tres dies a Barcelona

Divendres dissabte i diumenge de la setmana passada (1,2 i 3 de febrer) vaig esser a Barcelona, al pis del meu fill, amb en Miquel i n'Antònia.
I.............. una meravella tot:-)
Rambles, mercat de la Boqueria, cafè de l'Òpera, calamar amb ceba al carrer París, timbal d'ou fregit a Lluís de Moles, autobús, metro, peus espotonats, cafetets, pluja, fumar a la terrassa, mirar mostradors de rebaixes, caminar, els Encants dissabte dematí, voltar per la Diagonal diumenge dematí, menjar coca de llardons, La Cubana i riure, avió, contaminació, paella al 7 Portes, fred, caminar de pressa, empènyer per entrar al metro, recordar itineraris d'autobusos.
Viure la ciutat.
Barcelona estimada: sempre m'agrada retornar-hi sense cap pla en concret.
I això que aquesta vegada el meu peu m'ha fastidiat (i ha fastidiat els altres) anar segons on.
Se repetirà, segur:-)

diumenge, 10 de febrer del 2008

Sense Ordinador

Des de dilluns capvespre que estic sense ordinador.
He llegit molt. He escrit un poc.
En Mateu el m'ha adobat i demà ja el tendré.
M'ha fet ràbia perquè he hagut d'interrompre la "Memòria de vida". Però dimarts dematí m'hi tornaré aposar. I, segurament, també treuré a lulu.com una novel·la curta (o narració llarga, com volgueu) que vaig escriure fa devers 5 anys ("Una anul·lació total") i que crec que ha arribat el moment que cobri vida.
Demà me posaré al dia:-)

dimarts, 29 de gener del 2008

Matances

Aquest dissabte passat na Maria i en Mateu (i els pares de cadascun d'ells) varen fer matances a la Rafal. Unes matances un poc tardanes perquè allò "normal" és fer-les entre la Puríssima i Sant Antoni. Però tot va anar molt bé: moltes sobrassades, cap peça rebentada i un bon dia, amb fred, que va ajudar.
Hi érem tots (o quasi tots) per tal de gaudir i ajudar. Jo me vaig encarregar de la cuina i estic molt contenta perquè tothom va lloar molt el meu arròs i el meu frit. I això sempre alegra:-)
Aixecar-nos dematí, posar-nos roba que és igual si s'embruta, ploure un poc, molt de fred, fogons encesos, calderes bullents, un calderó per l'arròs.
En total, entre nosaltres i els matancers, érem 17.
Cosir budells, omplir llangonisses i sobrassades, cosir les peces de negre (o camaiot), fer bulls, fermar botifarrons.
Ensaïmades amb cafè amb llet quan el porc estigué trossejat i un bon berenar -devers les 11- de pa amb oli, sobrassada vella i formatge. I dinàrem a les 5, cosa molt normal en unes matances. Acabàrem fosca negra, menjant cacauets i anous i amb moltes ganes d'una bon dutxa.
Crec que en Mateu ja ha fermat amb el matancer per l'any qui ve dia 27 de desembre.
Val la pena veure la perxa i assaborir un fabulós botifarró i una meravellosa pasta de sobrassada.
Ara tot ha d'eixugar, després podrem envestir:-)

dimarts, 22 de gener del 2008

"Memòria de vida" a lulu.com

Avui decapvespre he començat a picar la meva novel·la "Memòria de vida" per tal de publicar-la a lulu (http://www.lulu.com), que me va donar a conèixer en Benjamí
Em diuen que és una bona novel·la i em sap greu que quedi pels prestatges dels editors.
Va esser publicada el 2004 a Pollença per El Gall editor i només se'n va fer una presentació a aquella vila (a càrrec de l'escriptor Miquel Adrover i del regidor de Cultura que, a més, havia estat alumne meu).
En Toni Serra i en Llorenç Capellà en parlaren molt bé al diari.
I aquí se va acabar tota la promoció, quan quasi tot just començava. No vull donar culpes a ningú i tampoc a l'editor perquè jo no estava bé aleshores i no me'n vaig posar al front. Però, vaja, crec que no és l'autor qui s'ha de posar al front d'aquestes coses.
A lulu sí que m'hauré de posar al front:-)
I ja compto amb n'Arian Botey per fer-ne la presentació a Barcelona (gràcies, Ariam) i la meva neboda Maria me'n farà la portada.
Mentre vaig picant (sóc tan burra que no me'n vaig guardar còpia) vaig pensant en mil maneres de promocionar-la: és com si l'anàs a publicar per primera vegada.
I me fa molta ganes.
I me fa molta d'il·lusió

dissabte, 19 de gener del 2008

De Lluc al Port de Pollença

Avui donya Antònia fa 89 anys i, per celebrar-ho, hem anat a dinar a Lluc na Maria Francesca, ella i jo.
Quina verdor pel camp! Quina esponera!
Els marges de la carretera, a partir de Selva, eren banyats i la humitat i la vegetació es feien tot un.
Tot aquest rebentar de la terra amb la pluja que hi ha hagut aquest any, unit als ametllers que ja comencen a florir ha fet que el viatge en cotxe sigui d'aquells que crec recordarem molt de temps.
Després de dinar de cabrit rostit (boníssim) a Ca S'Amitger, hem partit per la carretera que arriba a Pollença.
Les muntanyes capritxoses, les cases de possessió amb un fumerol de xemeneia encesa, cabres, ovelles, alzines a rompre i oliveres meravelloses ens han acompanyat fins que hem enfilat cap a n'u moll.
La mar, grisa i moguda. El cel, tapat i gris com la mar.
Un cafetet i una entretenguda conversa han deixat passar part del capvespre. Després, una curta caminada ran de mar i hem donat per acabat aquest dia tan agradable

dimecres, 16 de gener del 2008

Sant Antoni a Artà

Ens ficàvem tots dins el cotxe i cap a Artà s'ha dit! Hi anàrem uns quants d'anys seguits i tant a jo, com als meus fills, com a son pare ens entusiasmava.
Dins el cotxe ja cantàvem, començant a fer bulla:

Assistiu a lo elogi
d'un sant que hem de venerar.
I ara, per començar, començar
digue'm visca sant antoni!

I totes les que recordàvem d'anys anteriors.
Les Completes eren una multitud amb el mocador vermell al coll. I començava el sentiment.
Crec que sant Antoni a Artà és un gran sentiment de gresca i estètica entorn de les completes i sobretot, entorn dels dimonis. Quina meravella pels sentits veure el ball dels dimonis!
Després de Completes encenien els foguerons amb un ball de dimonis a cada un d'ells.
I, de fogueró en fogueró, de cantada en cantada, de tassonet en tassonet deixàvem passar el vespre i part de la nit.
I l'endemà, S'Argument després de Ses Beneïdes. Un altre moment de sentiment i estètica. Es cantava tot el que havia passat durant l'any - i es canta, clar- : repartien s'Argument i, dirigit per s'Argumenter, cantàvem tots junts.
I, després de refrescar amb unes galletes i una copeta, sempre allò:

A l'amo i a la madona
volem felicitar, felicitar.
Que l'any qui ve estigueu bona
i noltros poguem tornar.

dimarts, 15 de gener del 2008

El Pi de Sant Antoni

Per Sant Antoni els pobles de Mallorca són una festa.
Per tot arreu es fan foguerons la nit del 16 al 17. Foguerons generalment acompanyats de cançons i tonades en lloança a Sant Antoni (i el dimoni:-)). També acompanyats de botifarrons i llangonissa torrada i tassonets de vi.
A Pollença la festa gira entorn del Pi de Sant Antoni.
Dies abans el van a triar, tallar i llevar l'esorça a la finca de Ternelles. El d'aquest any fa 20,5 metres.
Dia 17 el van a cercar: hi va una gentada, amb xeremiers, i es fa un gran berenar d'arengades torrades i vi a rompre. Ensabonen el Pi amb seu i, amb un carretó especial i moltes cordes, el duen a la vila, envoltat de jovent, no tan jovent i molt de trui.
Devers les 5 comença a arribar el Pi i els seus acompanyats enmig d'una gran festa, alegria, coets i bombetes.
A la Plaça Vella hi ha un clot que serveix només per plantar-hi el Pi de Sant Antoni, amb l'ajuda d'uns ternals posats a l'església i amb molta de perícia.
Quan el Pi és dret comença la festa de pujar-hi. Molts ho intenten, però només un sol arribar dalt de tot, on hi ha un gall fermat: aquest és el trofeu.
I continua la festa per carrers i places.
El Pi és a la Plaça Vella fins el primer dia de Quaresma, que el lleven i el guarden als magatzems de l'Ajuntment. Amb la fusta d'aquest Pi de Sant Antoni es faran les espases que dia 2 d'agost (dia de la Patrona) repartiran als que fagin de moros. Però això ja és una altra festa de la qual en parlaré en el seu moment.

Sant Antoni és un gran sant
qui té un dobler li dóna
perquè mos guard l'animal
tat si és de pel com de ploma.


Sant Antoni gloriós,
treis la botella i beurem tots dos!

Visca Sant Antoni!

dimecres, 9 de gener del 2008

Festes passades, coques menjades

I desfer el betlem.
I desmuntar l'arbre.
I arreconar plats, copes i coberts que s'empren sols una vegada l'any.
I el vaixell que se'n va cap a Barcelona.
I s'han acabat les compres.
I torna el dia a dia.
Tornen les passejades per la ciutat de l'horabaixa,
tornen les xerrades amb amics,
torna l'anar de tapes amb en Miquel i n'Antònia,
torna llegir el diari amb calma cada matí.
I les boires del gener.
I una habitació buida a casa fins que tornin vacances.
I tenir temps de regar els cossiols de la terrassa i llevar-ne les fulles seques.
I tenir temps de que la soletat ens impregni.
I començar a nedar a la piscina municipal de s'Estel.
I.........

dissabte, 5 de gener del 2008

Arriben els Reis!

Sí que arriben. He vist paquets dins la sala amb etiquetes amb el nom. No sé quins noms hi ha exactament perquè no ho vull mirar però hi deu haver els mateixos noms de cada any. Demà dematí sabrem què ens han duit.
Demà som 13 a dinar a ca nostra i els Reis arriben per tots i a cada casa. Destapam els paquets tots junts abans de dinar i disfrutam com infants.
Quan jo era molt petita, molt petita, no es feia a Pollença això d'arribar els Reis de veres ni res que se li assemblàs. Record que, el primer any que es va fer, na Catalina posadera me va dur al cantó a veure-ho embolicada amb un mocador molt gros.
El primers regals que record són una monea de pedaç i una bicicleta de tres rodes que havia estat del meu germà i la me varen pintar. Però, clar, no la vaig reconèixer. A més, era tan petita que ni sabia si el meu germnà gran havia tengut bicicleta o no: ell ja anava amb dues rodes.
I vengueren Reis i Reis. I sempre la mateixa il·lusió.
Quan els fills eren petits guardàvem els paquets dins la cotxeria i dia 5 a vespre, quan era ben segur que dormien -tardíssim, clar-els pujàvem i els col·locàvem. Es despertaven prestíssim per veure què ens havien duit. I la seva alegria omplia la casa.
Sempre han vengut els Reis. Sigui el que sigui que haguin duit, mai no ens han fallat.
Pens que és la cabòria més meravellosa del món, aquesta dels Reis. I tota la parafarnàlia que es munta al seu voltant cara als nins (no em refereix a res comercial) encara em fa creure en l'espècie humana.