Me sent com impregnada d'olor de quirófan, però ja som a ca nostra!
I tot ha anat bé:-)
Res a veure amb l'altre galindó que me varen operar fa 4 anys: menys mal, quasi només un dia de clínica, en fi.... passar pena per no res. I tan de bo que sempre sigui així.
No he passat gaire bona nit, però tenia un "infermer" perfecte: el meu germà.
I les meves dues nebodes han vengut a la clínica a fer-me costat.
I avui dematí la meva cunyada m'ha duit flors i na Maria i en Mateu un rosari de Tots Sants, com si fos un infant petit. I m'ha agradat molt la idea.
Pocs, però ben avenguts!
I ja estic, de nou, instal·lada.
Les crosses prop de jo, el telèfon també i el mòbil penjat del coll (consell del meu fill Miquel) per si me passàs res. Na Tonina, malgrat el trui de l'estrena de l'obra de teatre, me va telefonar.
M'han cuidat molt bé:-)
I m'he sentit molt acompanyada.
Gràcies!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Me'n alegro molt de que hagi anat bé i ja estiguis a ca teva. Què be´que tens un germà, un fill que et dona bons consells, etc...Ara , ves amb compte, però aprofita per viure també, no t'hi capfiquis, ara ja està o casi.
ResponEliminaEnhorrabona , joana.
josep
Quina sort, tenir tanta gent qui t'estopegi, en moments tan difícils.
ResponEliminaQuina sort, haver tengut tanta de gent qui t'estopegi. No tothom en té tanta.
ResponEliminaDe sa Torre.
I això que només parl de la família!
ResponEliminaRealment, tant la família com els amics, m'han "mimat" molt i, encara que paresqui un doi això del galindó, s'agreeix.