Diumenge era la fira de Pollença.
La fira me duu mil records i sempre hi he anada tret de l'any que mon pare es va morir.
De petita me donaven doblers per anar a colcar als cotxets i a les barques. I menjàvem torró que ma mare i jo anàvem a comprar a plaça el diumenge dematí.
I sempre plovia, per la fira.
I els carrers plens de gent.
I els records em vénen al cap, els records de tantes fires viscudes....
I el record dels absents, sempre amb nostàlgia.
I diumenge els carrers també eren plens de gent i lluïa un sol esplendorós. I, igual que sempre, dinar familiar a ca n'Asprer. En Miquel havia vengut de Barcelona i a les 9 del dematí partíem de ca nostra. Poguérem aparcar beníssim i anaren a fer voltes per la fira. Aquest any no vaig poder anar a veure res, per la ditxosa operació del galindó.
Dinàrem d'un meravellós arròs de peix i un aguiat de pilotes, que n'Antònia, la dona del meu germà, havia preparat amb els cinc sentits, com sempre. I vàrem menjar torró, tal com toca.
Hi havia na Joana i na Maria amb en Jose i en Mateu, el meu fill Miquel i jo. I el meu germà Miquel, clar. (Estic rodejada de Miquel's:-)) Entre tots férem passar un dia ben agradable.
Quan els nins eren petits hi anàvem a quedar ja el dissabte. Els compràvem juguetes i nosaltres anàvem a sopar amb els amics, el dissabte de la fira. Deixàvem els nins (aleshores encara només eren tot nines) amb mon pare i ma mare. Després de sopar solíem anar al club o a fer voltes i al tiro-pichón, on jo quasi sempre me'n duia qualque petit trofeu. Encara hi vaig quan em deixen!
Coses i fets de cada dia, coses i fets d'un dia a l'any: un dia de festa per reunir-se en família, reviure el temps passat, viure el present i parlar del futur:-)
Ja he dit que no vaig veure res. Però en vaig gaudir com di hi hagués anada: les petites coses de cada dia, coses i fets d'un dia a l'any, m'amaren el cos suaument. Cada any, cada fira.
I els dies especialment estimats es repeteixen any rera any i els vivim sempre amb la mateixa intensitat.
I per molts d'anys!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
a mi m'agrada es verb "firar"
ResponEliminai jo vaig firar
No hem firat gaire, però, enguany. Coses de menjar per dur-te'n a Barcelona i un motlle per fer crespells. I a jo la tia Antònia me va firar un sedàs.
ResponEliminaUn relat curt, però que et transporta a aquests moments familiars i casolans que es produeixen de tant en tant. Llegint-ho es com si t'hi trobessis dins la teva historia, dins la teva família.
ResponEliminaAh!!...I els Crespells!! M'encanten!! Cada estiu quan vaig a Menorca me'n faig un fart de menjar-ne.
Fan crespells a Menorca? No ho sabia.
ResponEliminaAquí en feim per Pasqua, si bé a segoins quins forns n'hi ha tot l'any.
Idò!!
ResponEliminaa menorca se mengen pastissets, que tenen sa forma parescuda a nes crespells però no són exactament iguals.
ResponEliminaun beso
Ah! Pastissets n'he menjats a Menorca per Sant Joan. I no, no és la mateixa pasta però s'assemblen.
ResponEliminaUn beso