Des que era petita i n'emprava per l'escola, els quaderns han estat una fixació per jo.
M'agrada tenir-ne molts, començar-ne i rellegir-los.
Na Maria Francesca ho sap i sempre me'n regala.
En tenc de cartró, de plàstic, de pell, de paper, relligats a mà, amb espiral, amb tapes de colorins i amb tapes d'un sol color.
En Biel Mesquida, quan vaig fer 50 anys, me va regalar ua autèntica obra d'art de quadern que el tenc començat i guardat.
En tenc comprats a la papereria del costat, a Barcelona, a Venècia, a Florència. Els més guais són els de Florència. I els més pràctics els de la paperia del costat.
En tenc de petits, de mitjans i de grossos. De fulls en blanc, quadriculats i a retxes.
Quan me propòs escriure alguna cosa un poc llarga el primer de tot que faig és comprar-me un quadern.
Si vaig de viatge o fora de casa uns dies sempre m'n duc un quadern per escriure-hi allò que em vengui de gust.
Els tenc col·locats amb els llibres i en tenc molts en blanc. O sigui que he de començar a escriure JA.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
D'això es tracta, Joana, de començar-hi a escriure. Ja han estat en blanc prou temps.
ResponEliminaPosa-t'hi abans la blancor no viri a la grogor.
Ja he començat!
ResponEliminaPrest me presentaré a un premi que ja tenc triat per poder editar una novel·leta que tenc.
Si he començat aquest blog és, entre d'altres motius, per evitar virar a la grogor.
Gràcies pel teu comentari:-)