Per aquí deim "la por, quan l'han vista, no és res".
Jo no diria tant perquè realment la por és una sensació terrible que tots hem sentit una o altra vegada.
Però a jo personalment me fan por les coses que poden passar de veres.
Un terratrémol, una tempesta forta, que m'atraquin pel carrer, que li pugui passar qualque cosa dolenta a un dels meus fills o a les persones que estim molt
Fa por que els jutges s'equivoquin en un judici i condemnin un innocent.
Fa por l'escena de psicosis de la dutxa (ah que molts hi hem pensat, dins una dutxa d'un hotel?).
Fan por les pelis d'intriga forta.
Però tot això de morts gratuïts, tot això de fantasmes i sang i Carrie's i demés a jo no me fa gens de por.
Podem fer com una enquesta: Us fa por allò que podria passar (encara que sigui hipotètic) o la por us desborda?
Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuh
:-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Hola Joana
ResponEliminaPor? ... qui no en te o no n'ha tingut?
De la llista que has fet coincideixo amb la que fa referencia a que els hi passi algo als fills.
No se, és una sensació extranya i tampco se perque més d'un cop em ve al cap. No puc evitar-ho. Potser es por al dolor mental a allò que no es cura possant esprit de vi o un calmant.
En fi, no em crec que ningú n'hagi tingut ... diria que va en les manual i les instruccions que, quan neixem, incorporen al nostre disc dur anomenat cervell (no ens van deixar escollir el sistema operatiu :-))
Petunets d'un "internauta" ;-)
"Pere Castells"
Por de les coses que acostumen a fer por, no en tinc. L'altre dia a un cine veient... mira ni recordo el títol, doncs era molt dolenta, em despertava cada cop que la gent cridava. I només m'he adormit dos o tres cops al cine en ma vida. Res, em tornava a dormir.
ResponEliminaAra, les filles...ahhhh, aquí sí, aqui si que em fa por que els hi passi qualsevulga cosa. Coses de ser pares...o mares, oi?